Títol: Las tres bodas de Manolita
Autora: Almudena Grandes
Editorial: Tusquets
PVP: 22.90
Las tres bodas de Manolita és la tercera
entrega d’una sèrie de sis llibres anomenats “Episodios de una guerra
interminable”, on Almudena Grandes pretén
en certa manera homenatjar tots aquells ciutadans i ciutadanes les vides dels
quals són totalment desconeguts per al gran públic però que van fer una funció
heroica al llarg de la guerra civil i de la postguerra.
De la mateixa manera que va fer amb Inés y la alegría i El lector de Julio Verne, l’autora combina capítols on tot és
absolutament verídic i capítols novel.lats, on personatges i fets que al lector
en un primer moment li semblen ficticis estan creats i imaginats per vides i
fets que han succeït de veritat, en una barreja que dóna una sensació al lector
ja des de bon començament que tot el que se’ns narra pot haver passat de
veritat. L’autora inclou en el llibre un epíleg on narra les fonts d’on ha tret
totes les històries i, per sorpresa del lector, ens explica que alguns
d’aquests personatges dels capítols novel.lats resulta que van existir de
veritat, tant ells com les seves històries.
Las tres bodas de
Manolita és
també un homenatge a totes les dones que van haver de lluitar no al front però
sí d’una manera valenta i totalment admirable per sobreviure a la misèria de
quedar-se soles, sobreviure a la gana, sobreviure a les injustícies contínues
que pateixen tan elles com les seves famílies per ser filles, germanes, dones de
rojos, dones que van defensar la
República , dones que van odiar el feixisme, dones que no es van
deixar vèncer i que, al final de les seves vides, van continuar fermes en els
seus ideals; malgrat tots els patiments no es van arrepentir mai de tot el que
van fer.
La vida d’aquestes dones quan van a visitar
els seus marits a les presons de Porlier, de Yeserías i de Cuelgamuros, ens
ofereix un retrat viu de la realitat d’aquests centres penintenciaris, de la
mísera existència que van haver de patir els empresonats, tancats durant més de
quinze anys per no fer res, per pensar diferent, per imprimir quatre octavetes
com en el cas d’en Silverio, el gran amor de la nostra protagonista.
Això va passar amb els que van tenir més sort
perquè la resta d’amics que giren al voltant d’en Silverio i la Manolita , la majoria de
les JSU, són condemnats i afusellats d’una manera totalment injusta.
Tot plegat obre els ulls al lector. Fa més de
cinquanta anys que va acabar la guerra civil però no deixa des ser una guerra
interminable, com l’anomena Almudena Grandes, perquè encara falta redimir,
encara falta demanar perdó, encara falta tancar moltes ferides obertes, encara
hi ha moltes històries anònimes que no es coneixen plenes d’injustícies. Tres
històries falten encara per acabar aquesta saga, tres llibres més que formaran
part dels Episodios d’una guera
interminable
Vull donar les gràcies a Almudena Grandes per
haver escrit aquests llibres, a través dels quals he pogut aprendre una part de
la Història
que a l’ escola no em van explicar mai i que dubto que avui en dia s’expliqui.
Marta
Rocafort
