El debut novel.lístic de Xavier Sarrià, brutal!

Títol: Totes les cançons parlen de tu

Autor: Xavi Sarrià

Editorial: Sembra

PVP: 16.50

Totes les cançons parlen de tu és la primera novel.la de Xavi Sarrià, cantant del grup Obrint Pas, però no el seu debut literari, que es va iniciar amb Històries del paradís, un recull de narracions breus publicada fa uns quants anys per Editorial Bromera.

Totes les cançons parlen de tu és una lletra d’una cançó, una cançó feta de moltes cançons que descriuen la vida de l’Ivan, “l’Escorbutín”, la Marta i la Cris a la València dels anys 90, en uns anys d’adolescència i d’Institut marcats pels enfrontaments entre múltiples bandes urbanes. Una llarga cançó que el lector escolta a través d’un radiocasset, on no hi paren de girar les cintes dels grups més rellevants d’aquells anys, una cançó que el lector escolta en diferents escenaris: el kasal, local on els nostres protagonistes aspirants a músics van a concerts i a on esperen actuar algun dia; una vella alqueria que adapten com a local d’assaig; el terrat de la casa de la mare de l’Ivan, símbol de la resitència de l’horta valenciana a tot el desenvolupament urbanístic i símbol d’unes utopies i d’uns somnis que només en aquell terrat i en aquella antiga casa es poden fer realitat… i el descampat i els seus bancs, que marquen la frontera entre ells i els nazis anomenats “zombis” que controlen tota una sala de jocs recreatius situada a l’altra banda…Una línea perillosa de traspassar, una bomba que saben que tard o d’hora esclatarà…

Això és la seva vida i, la seva il.lusió, poder algun dia formar un grup de música. Però els somnis es trenquen de cop i, quan es trenquen, cal tornar a començar de nou.

La vida d’aquests adolescents ja ve, però, tacada per una generació anterior, per la vida d’uns pares que també han quedat marcats ja sigui per l’alcohol, per ser immigrants, per patir alguna malaltia…

 La música es converteix per a ells en un refugi, en una unió, en un símbol d’identitat, en una evasió i cap aquest món és on volen arribar, per trobar l’alliberament, per poder escapar d’una teranyina a la qual estan enganxats sabent que si no se n’escapen ara, ja no ho podran fer mai i acabaran com alguns dels seus germans, atrapats en la heroïna, o com algun dels seus pares, marcats per una profunda depressió.

Totes les cançons parlen de tu és això, una llarga cançó que el lector escolta d’una tirada perquè la lectura no es pot deixar, tal com passa amb les cançons…que no es poden tallar. Xavi Sarrià escriu d’una manera que emociona, que atrapa, que ens fa partíceps d’unes vides amb les quals ens sentim identificats en alguns o en molts aspectes. En definitiva, crea un empatia total entre el lector i els protagonistes d’aquesta història. Una història que a mi, particularment, m’ha fet somniar, m’ha fet patir, m’ha fet riure i m’ha fet plorar. Un degotall constant de sentiments, un llibre m’ha arribat del tot. No ous el podeu perdre!

                                                                                                          Marta Rocafort