Títol:
Allò que va passar a Cardós
Autor:
Ramon Solsona
Editorial:
Proa
PVP: 20,00
Allò
que va passar a Cardós, de Ramon Solsona –guanyador del premi Satn Jordi l’any
2011 amb L’home de la maleta- és una
novel.la que té tots els components per fer-la atractiva de bon començament: un
assassinat, una història d’amor i tota una sèrie de descripcions de la vida a la Vall de Cardós al voltant
dels anys 60 que retraten aspectes de la vida social d’aquell temps amb
l’arribada massiva de treballadors de fora arran de la construcció de les
hidroelèctriques. La dictadura de Franco que ja cueja, els canvis que pateix la
societat de l’època amb nous balls, la nostàlgia de la terra andalusa de molts
treballadors, les dures condicions de la feina d’aquests “carrileros”, el xoc
de dues cultures diferents…tots aquests aspectes es van entrellaçant al llarg
del llibre a partir de capítols que alternen la vida dels diferents
personatges, reportatges de diaris locals, investigacions de la guàrdia civil…
El
protagonista principal, però, és el topògraf Santi Vallory que, mogut per
l’amor incondicional que sent per la
Rossita, la mestressa de la casa d’hostes on s’allotja, fa
que porti el seu amor fins al final per tal d’aconseguir-lo: matar per amor
Amb el
que no comptarà en Santi, però, és que la foscor, la nit i la neu, potser
amaguen el seu crim però també amagaran altres sorpreses que faran que la vida
d’en Santi faci un gir inesperat i acabi marxan per sempre, lluny de Rossita i de
la Vall de
Cardós.
El seu
retorn al cap de molts anys, fa que descobreixi moltes sorpreses: ja no queda
res de tot l’enrenou de la construcció de les hidroelèctriques, ni dels
campaments dels treballadors…busca la pista del seu amor de joventut i, per
posar pau amb si mateix, revela a un dels únics personatges que encara hi
troba, l’Agustín, un jove a qui ell havia ajudat fent-li classes particulars,
tota la veritat sobre “allò” que va passar a Cardós, tota la veritat d’un crim
no resolt.
Santi
Vallory troba la pau d’esperit escrivint una llarga carta al seu antic alumne,
l’Agustín, un cop ja ha tornat a marxar de la Vall de Cardós per no tornar-hi més. La vida ens
depara moltes sorpreses i per més que lluitem per allò que estimem, potser no
ho podem aconseguir i, sense saber-ho, trobem la pau i la tranquil.litat,
l’amor i un altre treball en un lloc llunyà, en una cultura diferent. Potser
l’experiència ajuda a no tornar a cometre els mateixos errors, potser la vida
marca per ensenyar, potser el caràcter tancat com les mateixes muntanyes
feréstegues de la Vall
de Cardós no era per a en Santi.
Potser
necessitava no ofegar-se més enmig d’unan natura salvatge i fugir mar enllà per senzillament respirar,
per, senzillament, intentar viure i intentar estimar de veritat.
Marta
Rocafort
