Títol: Mitja vida
Autora: Care Santos
Editorial: Columna
PVP: 20.50
Mitja
vida, títol de l’últim premi Nadal, és justament el que han viscut les cinc protagonistes d’aquesta
obra, cinc dones que volten els quaranta anys, un bon moment a la vida per
parar, per valorar, per intentar canviar, per demanar perdó, per fer les paus.
En definitiva, parar per continuar mitja vida més i, si pot ser, mitja vida
diferent de la viscuda.
La història, però, comença força abans, quan
eren totes cinc unes nenes i vivien
internes en un convent de monges . La
Júlia, la Nina, la Lola i la Marta i l’Olga, dues germanes bessones, intenten
amb els seus jocs viure una mica d’aventures a l’estiu en el convent, quan la
majoria de nenes han tornat amb les seves famílies excepte elles que han de quedar-se
amb l’única companyia de les monges i també d’en Vicentet, un noi amb problemes
de salut mental a qui les monges van
acollir de petit. Les aventures i els
jocs, però, tenen un límit i poden portar conseqüències perilloses. I això precisament és el que passa, un
accident terrible i misteriós acaba amb l’expulsió del convent d’una de les
nenes. Després d’això, un silenci llarg, llarg fins al cap de més de trenta
anys.
L’Olga, la líder del grup, s’ha convertit en
la dona d’un metge important. No treballa, només està pendent de la seva vida
social fins que l’avorriment la porta a una idea brillant: tornar a jugar i
tornar a reunir, més de trenta anys després, la colla de nenes de l’orfenat en
un sopar. Mou muntanyes fins a aconseguir el seu objectiu: trobar les adreces i
enviar-los una invitació per al seu gran esdeveniment. Totes saben que aquest sopar remourà vells
records però, amb tot, hi assisteixen potser també perquè a mitja vida va bé
parar, va bé obrir calaixos començant
pels de baix i llençar tota la merda que hi puguin trobar: obrir el calaix de
la infantesa per alliberar secrets mai revelats
Aquestes són precisament les paraules de la
Júlia, la nena pobra que els feia de minyona a les monges ara convertida en un
personatge polític públic :
-És
l’efecte “mitja vida”-li va dir la Júlia. A mi també m’està passant. Notes que
ha arribat el moment de fer les coses d’una altra manera, de reconciliar-te amb
els teus somnis, potser de fer net o de passar comptes amb tu mateixa”
El sopar es converteix, doncs, en l’excusa
perfecta per vomitar-ho tot i, d’aquesta manera, fer lloc, agafar forces per
donar-se un nou impuls, per intentar
girar el rumb i aconseguir que l’altra mitja vida sigui molt millor. Aconseguir
deixar al calaix les experiències que
ens han omplert, seleccionar l’equipatge que volem portar a la vida i carregar
amb un bagatge que no ens pot robar ningú. Només nosaltres tenim el dret de
fer-ne el que vulguem.
Una lectura imprescindible que es convertirà,
de ben segur, en un dels llibres més venuts aquest proper Sant Jordi. Una Care Santos diferent ens
ensenya com enfocar la nostra mitja vida restant a partir d’una història
fictícia plena de sentiments i sorpreses
Marta
Rocafort
