dissabte, 4 de juliol del 2020

La drecera, de Miquel Martín. Altament recomanable!


Títol: La drecera
Autor: Miquel Martín  i Serra
Editorial: Edicions del Periscopi

PVP: 17

De petits agafem  moltes dreceres, dreceres que ens porten més ràpid a llocs, dreceres que ens serveixen per fer les coses amb menys consciència, més ràpides, menys rumiades, més improvisades...tirem pel dret sense pensar gaire en les conseqüències de tot plegat perquè encara no en sabem prou, perquè comencem a viure, perquè iniciem el camí que ens portarà ves a saber a on, perquè només sabem que agafant la drecera arribarem més aviat allà a on ens diuen els grans: fem  el que ens manen tan ràpid com podem per tenir temps per al que realment volem, pel que realment vol el jove protagonista de la darrera novel.la de Miquel Martín: anar a la cala, anar amb bicicleta, anar a jugar a balins, llegir a la cuina a la vora del foc...
El que no sabem, però, de petits, és que agafant la drecera deixem de viure i veure moltes coses, bones i dolentes, deixem de veure part de la vida.
Quan al nen, veu narradora i protagonista d’aquesta història, li desapareix de cop una drecera i comença a entrendre tot el que això comporta, nota primer amb molta ràbia que ara ha de fer el camí més llarg però a la vegada entén que, en fer-lo, triga més però hi guanya molt: guanya  aprendre a viure, guanya  aprendre a fer-se gran: per fi entén que els canvis formaran part a partir d’ara de la seva existència.
La vida del protagonista, fill de masovers, comença a despertar-se quan veu que els senyors no són tan perfectes, que ser feliç pot ser una cosa tan senzilla com llegir, anar amb bicicleta, fer un arròs en una cala o jugar a balins. Potser no li cal tot allò que admirava dels fills dels amos, potser només li cal iniciar nous camins per experimentar i acabar de convertir-se en ell mateix
Llegint  La drecera reviurem molts aspectes de la nostra pròpia història, reviurem l’olor de la terra humida, el  color del capvespre, el gust de salabror del mar. Reviurem la flaire dels estius, una flaire que no hauríem de deixar mai que agafés  cap drecera, una flaire que hauríem de portar amb nosaltres al llarg de tot el nostre camí
Moltes vegades no cal que passi res perquè una lectura flueixi i llisqui davant dels nostres ulls com una fresca flaire d’un capvespre d’estiu
No deixeu de llegir La drecera. Descobrireu  una de les millors veus de la nostra narrativa actual

                                                                           Marta Rocafort
Llibreria El Faristol