Títol:La fugitiva
Autora: Blanca Busquets
Editorial: Proa
PVP: 18,50
Acaba d’arribar a la llireria el nou llibre de la Blanca
Busquets. No ho faig mai, però aparco el que estic llegint abans d’acabar-lo i
començo la lectura de La fugitiva, la
seva nova novel.la. Una setmaneta i, com sempr absorbida per l’argument,
l’acabo. Al final del llibre hi trobo escrit això adreçat a tots nosaltres, una
picada d’ullet de l’autora:
“Lector,
lectora...Si has llegit Jardí a l’obaga, segur que La fugitiva t’ha fet gràcia.
Si no l’has llegit, no passa res, espero que n’hagis gaudit igual”
I, és que a mesura que anava llegint La fugitiva, anava recordant personatges i llocs: el poble de la
Carena, la casa de Can Torralba, l’Emili, la Mireia, l’Aniol... i anava
recordant que ja ho havia llegit, i ho havia fet al llibre anterior de la
Blanca Busquets, al Jardí a l’obaga
La fugitiva comença
amb la història d’una senyora gran que rep visites de la seva néta, quasi l’única
família amb qui es parla, al seu piset de Sarrià. Però a la protagonista, la
Mireia, el lector que ha llegit Jardí a
l’obaga ja la coneix. De fet, la reconeix al cap de poc, quan comença a
parlar del seu marit, de l’Emili, i de qui podia haver estat el seu marit,
l’Aniol, de la seva vida al petit poble de la Carena...la història en certa
manera es repeteix ara des d’un punt de vista diferent, des del punt de vista de la Mireia però a la vegada -cosa
que he trobat del tot original-la història fa un tomb perquè la Mireia té una
altra vida, una que no se’ns explica a Jardí
a l’obaga, té una altra història
per explicar, la història d’una fugitiva. És com si La
fugitiva comencés una narració volent-se encadenar a Jardí a l’obaga però
després continués avançant tota sola esdevenint una novel.la totalment diferent
on se’ns narra una vida marcada per una desgràcia que ha fet que la Mireia
sigués com sigués i fes les coses que fes. Ella calla per no recordar i, aquest
silenci, fa que els seus se n’allunyin pensant-se que és dolenta.
Fins que al final tot explota, tot s’allibera, tot surt i això
fa que, amb la veritat a la llum, torni a haver-hi família, casa, amics...amb
la veritat s’entén tot i arriba el perdó i arriba també una cosa semblant a la
felicitat al final d’una vida que podria haver estat feliç però que, de
vegades, es converteix en un infern.
Si voleu continuar sabent més coses dels personatges de Jardí a
l’obaga, no us podeu perdre l’última novel.la de Blanca Busquets. De La
fugitiva no en podreu fugir! Us atraparà fins al final!
Marta
Rocafort
