dimecres, 14 de desembre del 2016

El nou llibre de la Mercè Roura. No us el podeu perdre!



    

Títol: Cosas que debí decirte hace cien años
Autora. Mercè Roura
Editorial: Zumaque
PVP:19,00

Cada frase, cada expressió, cada fragment  del nou llibre de la Mercè Roura és un aforisme, una veritat que emet llum, que fa pensar, que fa que la volguem recordar, que s’acaba convertint en una veritat a la qual voldríem arribar, a la qual voldríem retenir per convertir-nos en algú millor
Amb una prosa absolutament meravellosa, tots els capítols del llibre es poden llegir aleatòriament. Són petits fragments d’un parell de pàgines que podem escollir a través de títols que ens suggereixen el tema de què ens parlarà . Una prosa que particularment definiria com a poètica, una poesia narrada  amb la qual aconsegueix que el lector quedi atrapat, enlluernat...descobrint en cada fragment certeses sobre les quals no ens havíem aturat a pensar
La valentia, la no conformitat amb la comoditat, el provar coses noves, el risc de provar emocions encara que ens facin mal, la veritable olor de la vida, el no caure en la rutina, les sempre difícils relacions d’amor i d’amistat, el valor que hem de donar al que tenim, la nostra autoestima...són molts dels temes que hi podem trobar.
Però res millor que mostrar-vos alguns fragments que resumeixen molt bé l’estil de l’autora:
La perfecció és el resultat d’assumir que ja no et queda res per buscar”
“Jo anava a ser princesa, però vaig escolir sortir del decorat i enganxar-me a la vida”
“Els frikis reivindiquen les seves diferències i les converteixen en la seva marca, en la seva forma d’arribar als altres, en la seva bandera. Mentretant, nosaltres ens en riem d’algú que és capaç de donar la cara per tot allò amb què creu i per tot allò que sent”
“Mai vaig voler quedar-me mirant des de la barrera. Vaig preferir l’error al misteri, el fracàs a la ignorància...”
“Sempre feia fred en la nostra història i, quan feia calor, era insuportable”
Cosas que debí decirte hace cien años, aquest és el títol del llibre. Entenem, doncs, que a la Mercè Roura li queden encara moltes més coses per a dir-nos, moltes més paraules per ensenyar-nos.
Bona lectura!
                                                                                  Marta Rocafort