dilluns, 8 d’abril del 2019


Títol: Sis nits d’agost
Autor: Jordi Lara
Editorial: Edicions de 1984

PVP:18,00


Sis nits d’agost de Jordi Lara m’ha colpit profundament. Sóc d’una generació que va sentir parlar de Xirinacs com a figura política però sobretot com a un idealista que lluitava per reivindicar tot allò que creia necessari amb actes que no deixaven indiferent a ningú: vagues de fam, proclames a favor d’ETA, plantades a la plaça de Sant Jaume per demanar, a través de tota una filosofia de vida, l’alliberament dels Països Catalans de l’esclavitud amb Espanya i França... Era un visionari de tot. Com deia un amic seu proper, quan nosaltres hi anem , ell ja en torna. I així ho demostren frases seves com aquesta que el grup de folk Esquirols va fer servir per a una de les seves cançons. Una frase que fa pensar, que no s’entén amb una primera lectura: Cal lluitar contra el fort quan siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts
Hagués estat absurt i redundant intentar fer el que ja existia, una biografia de Xirinacs, una extensa obra de més de vuit-centes pàgines escrita per Lluís Busquets i publicada l’any 2017 Xirinacs, el profetisme radical i noviolent. Per tant, Jordi Lara el que ha  volgut fer és una aproximació a diferents aspectes de  la figura de Xirinacs que acaben confluint; d’aquesta manera podem classificar Sis nits d’agost com a llibre biogràfic, d’investigació, periodístic però escrit des d’un punt que fa que el poguem llegir com a una novel.la. Lara , on no pot arribar en l’aclariment de segons quins fets de la mort de Xirinacs, hi arriba amb la imaginació i fa realment una descripció inventada però que hagués pogut ser real del la mort volguda, triada, natural, decidida que el filòsof escull per acabar una vida morint com ha viscut, en la reivindicació però des de la pau, una mort mística per a un místic, un pensador que es va avançar al que passa just quan Lara escriu el llibre, en ple procés. Volia despertar un poble que creia adormit i en certa manera ho aconsegueix uns quants anys més tard.  La seva tossuderia, doncs, hem de pensar que no va ser en va. Tal com diu el llibre referint-se a amics propers de Xirinacs
“ Per a tantes persones com la Cesca o en Josep Maria, que havien alimentat des de sempre i contra tot desencís un sentit de país, el procés iniciat el 2012 els havia ensopegat als llimbs; s’havien avesat a anehlar la independència des d’un cert abandonament líric i fraternal de quatre escollits, com un amor impossible que conforta amb la il.lusió de l’amor però que mai no s’erosiona amb les servituds d’un amor possible, i un bon dia van descobrir que algú havia parat les platges d’Ítaca pels carrers de Barcelona, per on caminaven, en lloc de dues-centes, dos milions de persones”
Penso fermament que és una lectura necessària per aproximar-se a la figura de Xirinacs però també per gaudir d’un llibre profundament ben escrit, amb un llenguatge curós i amb unes expressions que ratllen la poesia i que fan que el lector s’emocioni amb les gestes, per a mi, d’un home d’una gran valentia i d’un coratge extraordinaris i, potser per això, poc comprès per un poble que encara continua adormit.
                                                                                     Marta Rocafort