Títol: Desig de xocolata
Autora: Care Santos
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull
PVP:
Una xocolatera amb una
inscripció en francès on diu “Jo pertanyo a Madame Adelaïde de França” és el
nexe d’unió de les tres històries que ens explica Care Santos a Desig de xocolata, premi Ramon Llull
Són tres històries
reclacionades també amb l’art d’elaborar la xocolata més exquisida i més
original, amb l’art de vendre-la i amb l’art de prendre-la.
I són tres històries
situades totes tres a Barcelona en tres segles diferents que ens fan plantejar
la rellevància que posseeixen alguns objectes, com ara aquesta xocolatera, que
sobreviu a persones, al pas del temps i que, tot i ser un objecte, porta
carregar sobre si tota un sèrie de vivències, secrets, sentiments i emocions
que ha transportat al llarg de ben bé tres segles. D’alguna manera aquesta
xocolatera té alguna cosa per transmetre…
La primera història se situa
al segle XX. Un triangle amorós entre tres adolescents que participen junts en
un curset d’elaboració de xocolata, l’Oriol, la Sara i en Max. Care Santos ens narra com
l’amistat perdura al llarg de la seva vida, de la mateixa manera que els
sentiments…inamobibles, permanents per més temps i distància que hi hagi
Ens narra com l’amistat pot
superar enveges, com una amistat forta no es trenca fàcilment…
La segona història, situada
a les acaballes del segla XIX, narra la vida de l’Aurora, una minyona orfe a
qui la vida no ha tractat gens bé. La senzillesa i la conformitat amb què viu
la seva vida mereixen un premi final: el seu casament amb l’Horaci, un metge de
prestigi a qui no li importa, en una societat tancada on les classes socials
són infranquejables, posar per damunt l’amor de “el què diran”
I, per últim, descobrim, a
la tercera història, qui és Madama Adelaïde a través del diari personal del Victor
Philibert Guillot, el seu secretari personal
Una història d’embolics,
enganys i malentesos, una mena de sainet, ens farà viure una aventura amb tota una sèrie de personatges pintorescos
i “picarescos” de la Barcelona
del segle XVIII
Tres segles de xocolata
faran que tastem molt dolçament com a lectors un merescut premi Ramon Llull.
Dolça lectura!
Marta
Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada