divendres, 13 de juny del 2014

Títol: Las tres bodas de Manolita
Autora: Almudena Grandes
Editorial: Tusquets
PVP: 22.90



Las tres bodas de Manolita és la tercera entrega d’una sèrie de sis llibres anomenats “Episodios de una guerra interminable”,  on Almudena Grandes pretén en certa manera homenatjar tots aquells ciutadans i ciutadanes les vides dels quals són totalment desconeguts per al gran públic però que van fer una funció heroica al llarg de la guerra civil i de la postguerra.
De la mateixa manera que va fer amb Inés y la alegría i El lector de Julio Verne, l’autora combina capítols on tot és absolutament verídic i capítols novel.lats, on personatges i fets que al lector en un primer moment li semblen ficticis estan creats i imaginats per vides i fets que han succeït de veritat, en una barreja que dóna una sensació al lector ja des de bon començament que tot el que se’ns narra pot haver passat de veritat. L’autora inclou en el llibre un epíleg on narra les fonts d’on ha tret totes les històries i, per sorpresa del lector, ens explica que alguns d’aquests personatges dels capítols novel.lats resulta que van existir de veritat, tant ells com les seves històries.
Las tres bodas de Manolita és també un homenatge a totes les dones que van haver de lluitar no al front però sí d’una manera valenta i totalment admirable per sobreviure a la misèria de quedar-se soles, sobreviure a la gana, sobreviure a les injustícies contínues que pateixen tan elles com les seves famílies per ser filles, germanes, dones de rojos, dones que van defensar la República, dones que van odiar el feixisme, dones que no es van deixar vèncer i que, al final de les seves vides, van continuar fermes en els seus ideals; malgrat tots els patiments no es van arrepentir mai de tot el que van fer.
La vida d’aquestes dones quan van a visitar els seus marits a les presons de Porlier, de Yeserías i de Cuelgamuros, ens ofereix un retrat viu de la realitat d’aquests centres penintenciaris, de la mísera existència que van haver de patir els empresonats, tancats durant més de quinze anys per no fer res, per pensar diferent, per imprimir quatre octavetes com en el cas d’en Silverio, el gran amor de la nostra protagonista.
Això va passar amb els que van tenir més sort perquè la resta d’amics que giren al voltant d’en Silverio i la Manolita, la majoria de les JSU, són condemnats i afusellats d’una manera totalment injusta.
Tot plegat obre els ulls al lector. Fa més de cinquanta anys que va acabar la guerra civil però no deixa des ser una guerra interminable, com l’anomena Almudena Grandes, perquè encara falta redimir, encara falta demanar perdó, encara falta tancar moltes ferides obertes, encara hi ha moltes històries anònimes que no es coneixen plenes d’injustícies. Tres històries falten encara per acabar aquesta saga, tres llibres més que formaran part dels Episodios d’una guera interminable
Vull donar les gràcies a Almudena Grandes per haver escrit aquests llibres, a través dels quals he pogut aprendre una part de la Història que a l’ escola no em van explicar mai i que dubto que avui en dia s’expliqui.

                                                                                                          Marta Rocafort




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada