dimecres, 8 d’octubre del 2014

Las siete cajas, de Dory Sontheimer. Quan la realitat supera la ficció

Títol: Las siete cajas
Autora: Dory Sontheimer
Editorial: Circe
PVP: 19.00

Quan mor la seva mare, Dory Sontheimer, nascuda a Barcelona sota l’ensenyament del franquisme i el catolicisme, descobreix set caixes a l’altell de casa seva plenes de fotografies, documents, passaports i cartes, sobretot moltes cartes, relacionades amb la seva família d’origen jueu. Dory dedica a partir d’aquests moments tot el seu temps a reconstruir la història familiar dels seus pares, dels seus avis, dels seus cosins, dels seus oncles…un trencaclosques que ens mostrarà, a partir de tot aquest epistolari, la història d’una família però,sobretot, la història d’una època- la del nazisme i l’aniquilació dels jueus- que ja la coneixem però que no ens l’acabem de creure de tan terrorífica.
Amb aquest llibre crec fermament que Dory contribueix amb les seves explicacions, barrejades amb el constant degoteig de cartes i amb fotografies de tots els seus parents, a fer molt més crua  una realitat que sembla que ja no ho pugui ser més.
 Se n’han fet tantes pel.lícules, se n’han fet tants documentals que ho veiem com una cosa llunyana, fictícia…com si no hagués passat de veritat.
Les cartes que envien els pares de Dory, ja afincats a Barcelona de ben joves preveient el que passaria a l’Alemanya de l’època, als seus respectius pares, oncles, cosins…mostren com molts d’ells van quedar  atrapats en una Alemanya que els va despullar de tot, de les seves pertinences, de la seva identitat, portant-los cap a un camí que cap d’ells no imaginava que arribaria tan lluny: cap a la deportació i cap a una mort segura.
Els avis parterns de la Dory aconsegueixen marxar després de molts esforços i molts tràmits cap a Cuba però els avis materns queden reclosos en camps de concentració francesos per al final ser enviats en vagons de tren com si fossin bèsties cap al destí pitjor: cap a Auswitch. Després d’anys de carteig, d’enviaments, de tràmits, d’ajudes des de Barcelona, hi ha un moment en què Kurt Sontheimer  i  Rosl Heilbruner, pares de la Dory, no poden fer res: les cartes deixen d’arribar, els parents deixen d’existir, no en saben res, es temen el pitjor però no ho volen acceptar.
Dory dedica també el seu temps a viatjar allà on encara queden parents en un intent de reconstruir el fil d’una família que li va ser escapçada. Viatja a Praga, Tel-Aviv, Estats Units, Alemanya… i troba, enmig d’un gran esforç, parents vius descendents d’aquells que van ser executats. Un final “feliç” després d’un descobriment tan tràgic
Las siete cajas, doncs, no deixa de ser un testimoniatge fidelíssim a tot el que va passar i ens desvetlla detalls de com van viure testimonis d’aquella època, una època a qui tots ens agradaria esborrar de la nostra memòria però que, no per això, hem de pensar que no va existir.

                                                                                                          Marta Rocafort

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada