Títol: Ens veurem allà dalt

Autor: Pierre Lemaitre

Editorial :Bromera

PVP: 19.95

Ens veurem allà dalt de Pierre Lemaitre, ha obtingut el premi Goncourt. No per això m’he decidit a endinsar-me en aquesta lectura. Ni per això, ni pel tema: el final de la primera guerra mundial i les conseqüències que aquesta va tenir en la vida de molts combatents. L’he triat perquè me n’han recomenat l’autor. Llegeix-lo, m’han dit, t’enganxarà! I m’ha enganxat ja de bon principi, sobretot per la manera com està escrit. És una meravella.

Tot i ser una història molt crua com s’intueix en llegir la contraportada -les conseqüències del final d’una guerra no poden aportar gaires alegries- Lemaitre ho disfressa tot d’un humor negre i un sarcasme que fa arrencar somriures al lector. Riure’s de les pròpies desgràcies funciona com a teràpia, diuen. Doncs, riure’s de les desgràcies d’uns soldats com ho fa ell fa que tinguem una visió horrorosa i esperpèntica del que pot suposar una guerra però també una visió “optimista” si girem la truita i fem la volta a les coses.

És precisament això el que fan els dos exsoldats protagonistes de la història. Albert Maillard és enterrat viu per un superior seu en descobrir uns fets que no afavoreixen el seu superior i a Édouard Péricourt, en un intent per desenterrar-lo, li cau un obús i el fereix de per vida, deixant-lo desfigurat i sense mandíbula.

A partir d’aquest momnet Albert Maillard es creu amb el deure de cuidar i de ser sempre al  costat de l’home que li ha salvat la vida.

Així, doncs, al final de la guerra… Què poden fer aquest  dos soldats desgraciats, sense feina,  sense cap futur esperançador? sobretot  Péricourt, l’aspecte del qual es converteix en tan grotesc que ha de portar una màscara per ocultar el seu rostre desfigurat?

Doncs precisament aprofitar tot el que han patit i viscut per treure’n profit. S’inventen una estafa precisament jugant amb el dolor dels parents dels soldats morts, jugant  en el fons amb el seu propi dolor. No hi poden perdre res. No els queda res. El dolor que han patit els podria haver enfonsat però aquest mateix dolor els pot fer molt i molt rics

Per tant, a partir de la invenció d’aquesta estafa, el lector entra en una lectura trepidant d’aventures plena d’elements propis d’una novel.la picaresca: estafadors, suborns, enganys, traïcions, embolics…Tot plegat no deixa de tenir mai un to esperpèntic

I,  per si no n’hi hagués prou, hi ha una altra història paral.lela: el negoci que van fer alguns personatges amb la ubicació, classificació i enterrament digne dels soldats caiguts al front. Aquesta història, però, tal com ens diu l’autor al final del llibre, va passar de veritat. Ara bé, no per això deixa de ser menys escabrosa que l’altra. Tal com diuen, a vegades la realitat supera la ficció.

Ens veurem allà dalt és un merescut premi Goncourt. Un dels llibres més originals que he llegit i on aprendrem que qualsevol guerra dura molt més que la data que ens marquen els llibres  d’història.

                                                                                                          Marta Rocafort