Títol: Le dones de la Principal

Autor: Lluís Llach

Editorial: Empúries

PVP: 20.00

Les dones de la Principal, la segona novel.la de Lluís Llach després de Memòria d’uns ulls pintats, narra la història de tres generacions de Maries a la Principal, la casa senyorial del petit poble de Pous: la Maria Roderich, la Maria Magí i la Maria Costa.

Tres dones amb un punt en comú: dones que han hagut de lluitar en un món dominat pels homes i n’han sortit victorioses. Al llarg de més d’un segle, des de finals del segle XIX fins al segle XXI, les coses, doncs, no han canviat gaire a la Principal.

La Maria Roderich, altrament anomenada la Vella, contra tot pronòstic esdevé l’hereva de la Principal en detriment de la resta de germans, tots barons. El mot de “la Vella” és justament perquè, de cop, passa de ser una jove discreta a una dona que es fa vella de cop en haver d’assumir el comandament de la casa senyorial i totes les seves terres i vinyes

La seva filla, la Maria Magí, tres quarts del mateix: de ben joveneta s’ha d’ocupar tota sola, en ser filla única, de la gestió de tot un patrimoni. A ella l’anomenen, simplement, la Senyora. I, finalment, la Maria Costa, una dona moderna que fa la seva a Barcelona i que segueix amb el negoci familiar de la producció de vi, però que, tanmateix, no es pot desarrelar de la Principal, casa a la qual acudeix sempre que pot per seguir regentant el negoci.

Val a dir també que les tres històries no són lineals. Llach va alternant la vida de les tres Maries amb una tècnica magistral plena de flashbacks i, aconsegueix, a partir d’un pretext inicial, matenir atent el lector en tot moment: es tracta de l’assassinat d’en Ricard, antic capataç de la finca, que apareix just l’any 1936 mort dins un sac, disseccionat i ple de sang a la porta de la Principal

No hi falta, doncs, la intriga i el detectiu investigador de tota la història però tampoc hi falten altres temes com l’amor, l’escenari de la guerra civil, el poder de l’església… I tot això gira al voltat de la Principal, un símbol que, com a tal, conté molts altres elements i personatges que hi estan vinculats: la cuinera, la dida, el nou capataç…tots ells amb les seves pròpies històries que, no per ser menys que els senyors, deixen d’exercir un paper rellevant en tot plegat, sobretot l’Úrsula, la dida, una dona que sempre hi és i que ho sap tot, de la casa i dels seus, una dona que ha viscut més anys que ningú a la Principal, una casa més seva que de cap dels seus propietaris, una dona que amaga el seu propi  secret però que també en sap molts altres…

Llach aconsegueix un gir inesperat dels esdeveniments al final del llibre a través justament de l’escrit de la història de la Principal que l’home de la Maria Magí es dedica a escriure per donar-lo a llegir a la seva filla, l’última Maria, que descobreix què va passar de veritat al mateix moment en què ho descobrim tots els lectors.

Un llibre recomenable per a tot tipus de públic. No us  podeu perdre aquest  relat d’un assassinat entre vinyes. Us atraparà!

                                                                                        Marta Rocafort