Títol: Miratge

Autora: Eva Lleonart

Editorial: Voliana edicions

PVP: 15

Miratge:

“Fenomen òptic que consisteix a veure els objectes llunyans com si es reflectissin per sota d’aquests sobre un llac imaginari, o per sobre com si l’objecte tingués un mirall a dalt”

La nostra vida pot ser un miratge. Només depèn de la perspectiva en què la vivim o la veiem. Només depèn que entenguem que potser tot allò que tenim al davant, en realitat no és el que volem viure; és, en certa manera, un engany, un engany que ens envolta com una bombolla en la qual ens hem refugiat còmodament, ignorant que si podem dubtar de la realitat, podrem obrir la ment, podrem sortir de la bombolla, podrem escapar-ne, podrem viure des d’una altra òptica, des d’una altra perspectiva. El miratge quedarà només com una experiència, com una vivència que podem canviar perquè aconseguirem saber, des d’una altra perspectiva, què és el que volem, quina és la veritable realitat on ens volem refugiar.

El protagonista de Miratge, la primera novel.la d’Eva Lleonart, està atrapat en un món en què ho té tot: una bona feina, una dona a qui estima, un fill...En marxar cap a l’Índia per tancar una operació relacionada amb el seu negoci, per tota una sèrie de circumstàncies hi acaba vivint nou mesos. Allà descobreix un secret del passat de la seva família que el decep. Se sent enganyat i decebut amb tothom, necessita allunyar-se d’ells per poder assumir i entendre què és el que vol. Només amb el contacte amb una realitat diferent podrà allunyar-se de la seva, i només així arribarà a entendre-ho tot. Després de nou mesos, en Marcel ja pot i ja és capaç de saber què és el que realment vol, a qui estima, a qui necessita, què vol fer a la vida. La tornada no serà fàcil. El seu antic món ha continuat girant, els seus essers estimats han agafat també nous camins amb la seva absència, com també fan les constel.lacions del cel. Unes constel.lacions, però, que per més que girin, per més que es moguin, han acompanyat  en Marcel al llarg de les seves dues realitats i li han obert els ulls per agafar el propi camí. La història mitològica d’Orió, Escorpí i Taure se solapa al llarg de la novel.la, un miratge del que esdevé la vida d’en Marcel, el protagonista de tota aquesta història.

Amb la lectura d’aquesta novel.la apredrem a qüestionar-nos nosaltres, com a lectors, les nostres realitats. Potser la  d’en Marcel ens servirà com a un miratge on es reflectiran  alguns punts de les nostres vides. És el que té la literatura: llegint, ens emocionem però llegint també aprenem d’una ficció que, moltes vegades, ens és massa propera. En definitiva, ens hi veiem reflectits.

                                                                                      Marta Rocafort