dimarts, 25 de març del 2014

Ser o no ser catalans, de Toni Albà. Un actor més que compromès!

Títol: Ser o no ser catalans
Autor: Toni Albà
Editorial: Columna
PVP: 17.90


Toni Albà, a partir del desglossament del monòleg shakesperià  Hamlet, n’elabora un de paral.lel. Passa del Ser o no ser, aquesta és la qüestió al Ser o no ser catalans, reflexionant, des d’un punt de vista senzill com a ciutadà i no polític que és,  sobre tota una sèrie de qüestions que ens han afectat i ens afecten com a catalans: els nostres orígens, la immigració, l’economia, l’espoli fiscal, la llengua…
Des de la llibreria el Faristol volem posar-vos aquest caramel a la boca tot citant algunes frases textuals del llibre perquè creiem que és una molt bona eina per obtenir arguments i així poder convèncer  tots aquells indecisos a votar Sí i Sí, a deixar d’abaixar el cap i de tenir por, a tenir arguments que desmontin d’una vegada per totes aquells falsos tòpics que ens han volgut fer creure els que encara parlen d’una Espanya única.
“Els nostres gens, fa 50.000 anys, eren africans. Males notícies per als defensors de posicionaments racistes. Cop terrible per a Josep Anglada i tots els militants de Plataforma per Catalunya: la ciència diu que fa 50.000 anys tota la humanitat, tots els membres de l’espècie Homo Sapiens, érem africans…i segurament érem negres!”
“No som catalans pels gens. Per tant, tampoc ens fan ser catalans els cognoms que portem cadascun de nosaltres”
“Ser català no és patrimoni de ningú en exclusiva però és una elecció individual i lliure de qui es vol comprometre amb un col.lectiu”
“Tornem al SER O NO SER. I tornem a l’ESTAR O NO ESTAR. Catalunya no ÉS Espanya! Però Espanya ESTÀ aquí!”
“Espanya, arrossegada per l’eufòria d’entrar a Europa, no va calcular que pertànyer a una associació de països que vivien en democràcia, de la de veritat, tutelada per països democràtics de veritat, comportava la fi de la mentida i la manipulació”
“La repressió a la qual ens hem anat acostumant ens és tan familiar que ha actuat com un narcòtic gairebé infalible”
“Els catalans hem estat adormits durant molts anys”
“La por s’eternitza en el temps a causa d’aquesta letargia, d’aquest pensament que destorba i paralitza la voluntat de posar remei a la situació. I els que dominen la situació es veuen legitimats per actuar amb tota impunitat. I una cosa alimenta l’altra i el temps continua passant…”
“Del terme espoli, que els catalans utilitzen per definir el desequilibri de les balances fiscals, a espanya en diuen solidaritat”
Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba…Són ufanosos: no se n’estan ,d’ostentar, de mostrar el seu chulerío. Ens ho han regfregat per la cara durant tres-cents anys sense parar. I impregnats en supèrbia”
“…només els puc dir que aquells que no s’integren per voluntat de no fer-ho no s’integren mai enlloc, a cap país d’acollida. No són immigrants: són colonitzadors. Són invasors. No vénen per integrar-se, vénen per imposar el que és seu
“Ja els coneixem  i sabem que la seva missió ha estat, és i serà continuar mirant d’espanyolitzar-nos…Algú els hauria de dir que, si no han pogut en tres-cents anys i sota diferents règims de tots colors, farien millor de, posem per cas, començar a integrar-se”
“No ens estimen, només ens volen sotmesos i productius”
“L’Espanya poderosa, amb la seva impertinència, ens diu contínuament que no ens considera iguals a ells. Ens diu constantment que els catalans només tenim dret a contribuir, a pagar i a callar. I encara que ens resignem a obeir-los, ens diuen insolidaris i garrepes”
“Continuar dins de l’estat espanyol fóra com clavar-nos la daga per deixar d’existir. Ho sabem i ho afirmem perquè volem desempallegar-nos de la que ja portem clavada”
“Cal convèncer els que no llegiran mai aquest llibret. Convèncer els ciudadanos del mundo (com si els catalans fóssim extraterrestres!). I als que diuen que són apàtrides i que els estats són un invent que no els afecta, caldria dir-los que si no els afecta, tant és pertànyer a l’estat espanyol que al català, per tant, que votin per l’estat català, perquè tindran una vida més pròspera”
“Sempre hi pot haver veus que ens parlin del deure de la solidaritat entre comunitats…I la resposta ha de ser contundent per òbvia: la solidaritat del solidari no pot anar en contra del seu empobriment, com és el cas”
“Espanya no coneix ni sap què significa el respecte envers tot el que no és com ella o com ella vol. Espanya només sap imposar. Espanya no respecta i per tant no pot arribar mai a ser un estat federal”







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada