Títol. La vigília                                                  

Premi Josep Pla 2019

Autor: Marc Artigau

Editorial: Destino

PVP: 20,00

En Blai té un  estrany accident en un bosc de petit. No tornarà a ser el mateix. Viurà feliç treballant en un centre  ocupacional per a persones amb certes discapacitats i jugarà al Candy Crush la resta del dia. En Rai, el seu germà petit, no existia quan va passar tot allò. Però ara és ell, un cop morts els pares, qui se n’ha de fer càrrec.

En Rai treballa a la ràdio, escriu  contes per a la ràdio i, en certa manera, és feliç tot i el desengany amorós que pateix. Porta una vida tranquil.la, sense alts i baixos. Una existència plana que es veu alterada quan rep el seu propi llibre de contes dedicat per una altra persona, dedicat per la Cèlia on li diu que els contes marcats en aquest volum descriuen a la perfecció la seva vida. Com pot ser que un fil tan prim uneixi ficció i realitat? Casualitat?

Quan en Rai rep la trucada de la Cèlia amb una oferta molt temptadora dient que vol que  escrigui les seves memòries, no s’ho pensa gens.

El que no sap, però, és que acabarà caient de quatre potes en una trampa mortal que l’abocarà a ell i al seu entorn a una existència plena de sorpreses,  l’abocarà a un descobriment que farà que la seva vida lineal s’ompli de corves, d’alts i baixos que no sap com afrontar. La seva vida real es va apropant cada vegada més als contes que ell escriu fins al punt que, tal com diu l’autor:

“ És impossible destriar el que un escriu d’allò que un viu. Les paraules es barregen amb els dies, i la línia difusa que separa el record del conte es confon. Diuen que, tard o d’hora, les lletres sempre acaben dictant sentència. “

Així acaba el llibre, amb una reflexió en què l’autor –Marc Artigau,  que també col.labora a RAC1 narrant els seus microrelats, ens adverteix que sí, que el fil entre ficció i realitat és tan prim que moltes vegades es pot trencar i fer que tot es confongui

I a partir de la lectura d’aquesta meravellosa i original novel.la, el lector s’ho acaba preguntant:

Preferim viure una vida còmoda, rutinària, segura o ens agradaria que les fantasies de les nostres lectures formessin part també de la nostra vida real?

Una gran recomanació per a aquest proper sant jordi!

                                                                                                          Marta Rocafort