Títol: El fibló
Autora: Sívia Soler
Editorial: Columna
PVP: 20,50
Al més pur estil de les seves últimes novel.les, L’estiu que comença, Els vells amics i Un any i mig, Soler torna a tractar a El fibló temes sempre tan actuals i atemporals com el pas del temps, les
relacions familiars i les superacions davant les adversitats de gent com
nosaltres, gent normal i corrent que veu com les seves vides depenen d’un destí
marcat o bé per la fortuna o bé per la desgràcia. No som res, i, en aquest cas, el fibló d’una abella fa que les vides dels
protagonistes facin un gir inesperat.
Ara, amb la mort també del pare, els tres germans reben
en herència la casa on van viure la infantesa, la casa d’Alella, una casa amb
jardí ara molt deteriorada. El jardí on van viure la mort sobtada de la mare
per la picada d’una abella; el jardí on van descobrir que amb el destí no s’hi
pot fer res.
Per circumstàncies diverses, tots tres germans juntament
amb una tieta que vivia a França a qui quasi no coneixien, acaben vivint
a la casa d’Alella a la vegada que hi inverteixen amb el propòsit de
fer-hi obres, arreglar-la, posar-la a la venda i repartir-ne el que en treguin
Però no és tan senzill. Els records tornen tossuts a un
jardí malmès que evoca a cada moment la mort de la mare, a la infantesa amb un pare fred, poc emotiu,
distant, a qui no li va bé ni dona mai suport
a a cap decisió que prenen els seus fills
Malgrat tot, però, la convivència torna a reforçar els lligams entre els germans; la
convivència i les revelacions que els fa la germana gran, la Laura, encarregada
de buidar la biblioteca familiar, una immensa biblioteca que fa de les seves ajudant
a descobrir secrets amagats que afloren gràcies a velles lectures i anotacions
en els llibres. Un passat familiar que
no coneixien surt a la llum gràcies al destí o, podríem dir, gràcies a un
fibló.
Marta
Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada