Títol:
Blitz
Autor:
David Trueba
Editorial:
Anagrama
PVP:
16.90
Llegeixo en un servei de novetat que aviat
arribarà a les llibreries el darrer llibre de David Trueba, Blitz. Ja m’hi espero. El llegiré segur.
No deixo cap llibre de Trueba sense llegir. I aquest no en serà una excepció.
Amb emoció, com un infant que obre una joguina, en començo la lectura. No porto
ni tres ratlles i ja vaig pensant que se’m farà curtíssim. No arriba ni a dues
centes pàgines i, de veritat, el devoro. La lectura de Trueba va fluint
lentament, el lector s’hi troba immers des de la primera pàgina; en molt poc
temps ja coneixem com són els personatges, ja els coneixem però,el que no
sabem, és cap on aniran, cap on els farà
anar David Trueba. Això és la sorpresa i la genialitat de les seves novel.les.
Fa que la lectura ens absorbeixi de bon començament i que en quedem atrapats
sense tractar-se de cap novel.la d’acció
Senzillament, en Beto, un jove arquitecte
paisatgista, viatja a Munich per participar en un concurs d’arquitectura amb la
seva xicota. Al cap de poc d’haver arribat, la seva vida es trenca com un llamp
(la paraula Blitz, vol dir llamp en
alemany) i el parteix en dos.
En Beto de cop i volta es queda sol a Munich,
presentant un projecte en el qual creu (un jardí fet de rellotges de sorra) i
que ha de ser la seva salvació. S’ha de presentar en aquests concursos com a
incentiu econòmic per poder “salvar” la seva pròpia empresa. Era un nàufrag a
Barcelona enmig de la crisi i ara és un altre naufrag a Munich ja que s’ha
quedat de cop sense parella. Però després d’un llamp i d’una tempesta vé la
calma. I això és el que troba en Beto amb l’Helga, la dona alemanya que els ha
vingut a buscar a l’aeroport i que li ha fet de guia i intèrpret en el concurs.
Una gran diferència d’edat no els impedeix tenir una relació després d’una nit
de copes. Però de dia les coses es veuen diferents…
El pas del temps queda, doncs, reflectit en
dues vessants: els rellotges de sorra (el símbol més visual que el temps
s’escola contínuament) i les marques inevitables que el temps marca en una dona
d’una certa edat i que xoquen a en Beto, acostumat a cossos més joves
Però el temps passa i els dies solitaris d’en
Beto a Munich, també.
Un Blitz, un llamp, es tornarà a encendre al
cap d’un temps. Hi ha marques del temps que no passen però hi ha marques i
empremptes de gent que no s’esborren
En Beto no pot oblidar l’Helga i farà tot el
possible per recuperar, precisament, el temps perdut.
Marta Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada