Desig de xocolata, de Care Santos.Merescut premi Ramon Llull

Títol: Desig de xocolata

Autora: Care Santos

Editorial: Planeta

Premi Ramon Llull

PVP:

Una xocolatera amb una inscripció en francès on diu “Jo pertanyo a Madame Adelaïde de França” és el nexe d’unió de les tres històries que ens explica Care Santos a Desig de xocolata, premi Ramon Llull

Són tres històries reclacionades també amb l’art d’elaborar la xocolata més exquisida i més original, amb l’art de vendre-la i amb l’art de prendre-la.

I són tres històries situades totes tres a Barcelona en tres segles diferents que ens fan plantejar la rellevància que posseeixen alguns objectes, com ara aquesta xocolatera, que sobreviu a persones, al pas del temps i que, tot i ser un objecte, porta carregar sobre si tota un sèrie de vivències, secrets, sentiments i emocions que ha transportat al llarg de ben bé tres segles. D’alguna manera aquesta xocolatera té alguna cosa per transmetre…

La primera història se situa al segle XX. Un triangle amorós entre tres adolescents que participen junts en un curset d’elaboració de xocolata, l’Oriol, la Sara i en Max. Care Santos ens narra com l’amistat perdura al llarg de la seva vida, de la mateixa manera que els sentiments…inamobibles, permanents per més temps i distància que hi hagi

Ens narra com l’amistat pot superar enveges, com una amistat forta no es trenca fàcilment…

La segona història, situada a les acaballes del segla XIX, narra la vida de l’Aurora, una minyona orfe a qui la vida no ha tractat gens bé. La senzillesa i la conformitat amb què viu la seva vida mereixen un premi final: el seu casament amb l’Horaci, un metge de prestigi a qui no li importa, en una societat tancada on les classes socials són infranquejables, posar per damunt l’amor de “el què diran”

I, per últim, descobrim, a la tercera història, qui és Madama Adelaïde a través del diari personal del Victor Philibert Guillot, el seu secretari personal

Una història d’embolics, enganys i malentesos, una mena de sainet, ens farà viure una aventura  amb tota una sèrie de personatges pintorescos i “picarescos” de la Barcelona del segle XVIII

Tres segles de xocolata faran que tastem molt dolçament com a lectors un merescut premi Ramon Llull. Dolça lectura!

                                                                           Marta Rocafort

El debut novel.lístic de Xavier Sarrià, brutal!

Títol: Totes les cançons parlen de tu

Autor: Xavi Sarrià

Editorial: Sembra

PVP: 16.50

Totes les cançons parlen de tu és la primera novel.la de Xavi Sarrià, cantant del grup Obrint Pas, però no el seu debut literari, que es va iniciar amb Històries del paradís, un recull de narracions breus publicada fa uns quants anys per Editorial Bromera.

Totes les cançons parlen de tu és una lletra d’una cançó, una cançó feta de moltes cançons que descriuen la vida de l’Ivan, “l’Escorbutín”, la Marta i la Cris a la València dels anys 90, en uns anys d’adolescència i d’Institut marcats pels enfrontaments entre múltiples bandes urbanes. Una llarga cançó que el lector escolta a través d’un radiocasset, on no hi paren de girar les cintes dels grups més rellevants d’aquells anys, una cançó que el lector escolta en diferents escenaris: el kasal, local on els nostres protagonistes aspirants a músics van a concerts i a on esperen actuar algun dia; una vella alqueria que adapten com a local d’assaig; el terrat de la casa de la mare de l’Ivan, símbol de la resitència de l’horta valenciana a tot el desenvolupament urbanístic i símbol d’unes utopies i d’uns somnis que només en aquell terrat i en aquella antiga casa es poden fer realitat… i el descampat i els seus bancs, que marquen la frontera entre ells i els nazis anomenats “zombis” que controlen tota una sala de jocs recreatius situada a l’altra banda…Una línea perillosa de traspassar, una bomba que saben que tard o d’hora esclatarà…

Això és la seva vida i, la seva il.lusió, poder algun dia formar un grup de música. Però els somnis es trenquen de cop i, quan es trenquen, cal tornar a començar de nou.

La vida d’aquests adolescents ja ve, però, tacada per una generació anterior, per la vida d’uns pares que també han quedat marcats ja sigui per l’alcohol, per ser immigrants, per patir alguna malaltia…

 La música es converteix per a ells en un refugi, en una unió, en un símbol d’identitat, en una evasió i cap aquest món és on volen arribar, per trobar l’alliberament, per poder escapar d’una teranyina a la qual estan enganxats sabent que si no se n’escapen ara, ja no ho podran fer mai i acabaran com alguns dels seus germans, atrapats en la heroïna, o com algun dels seus pares, marcats per una profunda depressió.

Totes les cançons parlen de tu és això, una llarga cançó que el lector escolta d’una tirada perquè la lectura no es pot deixar, tal com passa amb les cançons…que no es poden tallar. Xavi Sarrià escriu d’una manera que emociona, que atrapa, que ens fa partíceps d’unes vides amb les quals ens sentim identificats en alguns o en molts aspectes. En definitiva, crea un empatia total entre el lector i els protagonistes d’aquesta història. Una història que a mi, particularment, m’ha fet somniar, m’ha fet patir, m’ha fet riure i m’ha fet plorar. Un degotall constant de sentiments, un llibre m’ha arribat del tot. No ous el podeu perdre!

                                                                                                          Marta Rocafort