dimecres, 22 de maig del 2013

L'estiu que comença. Merescut premi Ramon Llull 2013


Títol: L’estiu que comença
Autora: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
PVP: 21.50
Dues amigues embarassades amb poc temps de diferència prenen el sol a la platja del poble de Sorrals. Riuen i somniem que els seus fills continuaran l’amistat que a elles les uneix. Són més que amigues tot i que provenen de mons diferents: L’Elvira està casada amb en Joan Balart, propietari d’una gran torre a prop de la platja. La Roser està casada amb en Valentí, de família molt més humil. Però això no suposa cap entrebanc en l’amistat de totes dues famílies que, a banda de marxar junts de vacances, tenen per costum celebrar cada any la nit de Sant Joan al jardí de casa els Balart. I ara més que mai, ja que la Júlia, la filla de la Roser i en Valentí, ha nascut just aquest dia. Per tant, dues coses a celebrar: l’aniversari de la Júlia i l’estiu que comença. El fill de l’Elvira i en Joan, l’Andreu, neix uns dies abans, a començaments de juny.
Dues vides, la de la Júlia i l’Andreu, marcades per l’amistat de les dues mares. Dues vides destinades a estar lligades. Ells dos volen fugir d’aquest lligam però no poden.  No tot són flors i violes a Sorrals. Una tempesta d’estiu pot estroncar un dia de platja; una desgràcia pot estroncar  i marcar més d’una vida.
L’estiu que comença és la història d’aquestes dues famílies al llarg de cinquanta anys, una història d’amors i desamors, de fidelitats i traïcions, de sinceritats i d’enganys, de felicitat i de desgràcia...la revetlla de Sant Joan marca cada any l’inici d’una nova etapa per a ambdues famílies que, amb el temps, van superant els entrebancs que posa la vida però que, justament amb el temps, no poden deixar ni abandonar allò que sempre els ha unit.
L’estiu que comença no deixa de ser un cant a la vida, un cant a vegades amargant, a vegades trist, però un cant que perdura, com perduren i es repeteixen cada any les celebracions al jardí dels Balart per la revetlla de Sant Joan.
En el fons, el que compta són els sentiments per més que haguem volgut canviar, per més que vulguem amagar, per més que vulguem dissimular. Els sentiments perduren, romanen intactes al llarg del temps. La vida passa, els anys pesen, el que hi ha hagut sempre no es mou. Aquell sentiment profund que, de cop, s’allibera i ens fa ser lliures per fi, capaços ja d’afrontar tot allò tan bo o dolent que ens porti la vida perquè ara som lliures per poder-ho fer, és el veritable.
Hi ha un moment en què els protagonistes de L’estiu que comença  ho saben. Els que descobreixen aquest secret són aquells que aconsegueixen la felicitat. Saben que si no alliberen el que senten, acabaran essent esclaus d’ells mateixos
L’estiu que comença m’ha emocionat profundament i m’ha fet reflexionar sobre molts aspectes de la nostra existència. Sota una narrativa plana i senzilla, anem entrant en la vida d’uns personatges que ens ajudaran a nosaltres, com  a lectors, a ser diferents.
La literatura, per més ficció que sigui, ens ensenya. He après molt i he sentit molt amb L’estiu que comença, premi merescut Ramon Llull

                                                                                              Marta Rocafort



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada