dilluns, 29 d’octubre del 2012

El darrer llibre de Javier Cercas em confirma el que ja sabia: és una de les veus narratives més importants d'aquest país



Títol: Las leyes de la frontera
Autor: Javier Cercas
Editorial: Grijalbo
PVP:21.90


Las leyes  de la frontera és la crònica d’un lloc, d’una època  i d’un ambient, la Girona de finals dels 70 i l’ambient dels habitants dels albergs i del assidus als barris marginals d’aquell temps retratat a partir de la vida d’un d’ells, “el Charco”, un famós delinqüent juvenil. Ignacio Cañas, l’altre protagonista de la històra, no pertany a aquesta banda de la frontera ni a l’ambient del barri xino de Girona. Viu a prop però a la vegada molt lluny. Ha de creuar el Ter i l’Onyar per arribar on hi ha els albergs, ha de creuar una frontera  per intentar trobar per fi el seu lloc, un lloc que ell creu que el convertirà en una altra persona. Això és el que fa Ignacio Cañas quan a l’escola és maltractat pels seus companys de classe. Quan per casualitat coneix el Charco i la Tere en una sala de jocs i el conviden a tornar-se a trobar a La Font, un bar del barri xino, hi va. I ho fa per fugir d’un ambient que el té totalment anul.lat com a persona i perquè creu que en aquest nou ambient podrà ser algú, algú diferent, algú important de la mateixa manera que passa a la sèrie de moda d’aquella època, la frontera azul, a on tots els que travessaven el riu Liang Shan Po perquè anaven contra les ordres de l’opressor de la Xina a l’Edat Mitjana, acabaven essent bandolers honrats. Era una sèrie semblant a Robin Hood però ambientada a la Xina. Ignacio Cañas pensa això: que vol ser dels dolents per arribar a ser bo, que vol travessar la frontera i saltar d’ambient per fugir del que té i que no li agrada.
És d’aquesta manera que s’involucra en la banda de “el Charco” una banda de delinqüents que es dediquen a robar primer xalets, cotxes, benzineres i acaben robant   bancs.
Las leyes de la frontera és un entrevista constant entre un escriptor a qui li encarreguen d’escriure la vida d’aquest delinqüent, la fama del qual ha arribat molt lluny, i la gent amb qui va tenir relació trenta anys enrere. És a través de les entrevistes que anem descobrint com és i en què es convertirà el triangle que formen el Charco, la Tere i l’Ignacio Cañas, anomenat “el Gafitas”.
Una història de traïcions, de perseguir la veritat, de conèixer o no les persones, de com allà on es neix marca per sempre el futur de cadascú, de com hi ha fronteres que segons qui no pot travessar...”El Charco” es debat contínuament entre la seva persona i el seu propi personatge, acaba en una eterna confusió fins que el personatge que ell mateix ha creat l’acaba devorant. La Tere intenta fugir iniciant estudis de gran però acaba fracassant retornant sempre a allà d’on vé. “El Gafitas” acaba “triomfant” a la vida convertint-se en un bon advocat, però no assoleix en cap cas cap triomf personal: la seva obsessió per la vida del “Charco” l’acaba consumint com també ho fa el seu amor per la Tere. Ell no pertany a l’altra banda de la frontera azul i això fa que no pugui entendre al llarg de la seva vida els habitants de l’altre costat.
Javier Cercas ens obsequia amb una prosa intel.ligent, amb una estructuració dels fets i dels personatges que fa que no poguem deixar el fil de la lectura en cap moment, amb la construcció indirecte d’uns diàlegs brillant i amb una tensió per saber el final que és del tot elogiable. Una meravella d’història.

                                                                                                            Marta Rocafort


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada