Títol: Fago
Autor: Carles Porta
Editorial: La Campana
PVP: 18
Fago, el darrer llibre del periodista Carles Porta autor del best-seller Tor, va aparèixer a les llibreries
aquest Sant Jordi passat i no vaig dubtar ni un segon a llegir-lo. La veritat
és que em va impressionar molt més que Tor.
A Fago, més que la descripció del cas
concret de l’assassinat de l’alcalde d’aquest poble del Pirineu d’Osca, en
Miguel Grima, el que se’ns descriu és la lluita de la Marisa Mainar, la germana de
l’únic inculpat en aquest cas d’assassinat, per desmostar-ne la seva
innocència.
Miguel
Grima, alcalde de Fago per al Partit Popular d’un poble de 30 habitants, és un
cacic, un home que fa i desfà segons les seves necessitats, que aplica la llei
segons li convé a ell per al seu negoci, que afovereix tot aquell que l’ha
votat i posa entrebancs a tot aquell que no ho ha fet o que, senzillament, no
li cau en gràcia. Apareix mort d’un tret l’any 2007 i tots els habitants del
poble es converteixen en sospitosos, sobretot tots aquells que mantenien
disputes contínues amb Grima.
Carles
Porta, com molts altres periodistes, envaeix aquest petit poble per cobrir-ne
la notícia i, casualment, s’allotja a la casa de turisme rural de Santiago
Mainar, el que serà posteriorment acusat d’assassinat. En un primer moment,
però, Mainar no és el principal sospitós, no fins que ell mateix es declara
culpable a la Guàrdia Civil
fent un gest, segons ell, altruista, per tal que deixin en pau la resta de veïns
del poble i la gent pugui seguir fent la seva vida normal i corrent. Mainar,
però, no arribaria mai a sospitar fins a quin punt aquella declaració, de la
qual després diu que s’ho ha inventat tot, tindrà les coseqüències terribles
que marcaran la resta de la seva vida.
Quan
la germana gran, la Marisa,
sent que el seu germà s’ha declarat culpable i que l’han detingut, comença la
lluita d’una germana que creu fermament en la innocència d’un home, més que ell
mateix. El que Fago ens descriu més bé no són els fets de l’assassinat sinó
tota la lluita de la germana fins al judici l’any 2009, una lluita en solitari
pràcticament quan tota la societat, tots els mitjans de comunicació i fins i
tot podríem dir que Mainar mateix ja assenyalen un culpable perquè necessiten
un cap de turc per un cas que ha mogut molta tinta. Al llibre entenem per què
Mainar es declara culpable, entenem la gran personalitat d’un home que creu en
la justícia, que creu en les utopies, que creu en el sistema i que pensa que
tot això no funciona, que està tranquil amb ell mateix perquè ha fet el que
havia de fer. Malgrat tot, quan veu que ningú fa res per donar-li suport, ell
mateix cau en un estat depressiu que el portarà a la deixadesa, a la no-lluita,
a la resignació perquè no entén que al món on viu hi puguin passar coses com
les que estan passant, com tampoc entenia perquè Grima feia i desfeia segons
les seves prioritats i que això es pogués permetre al segle XXI. La Marisa perd el seu negoci,
la seva vida s’ensorra, quan dedica quasi dos anys de la seva vida, amb molt
més fervor que els advocats que contracta, a lluitar per la innocència d’un
home que ha perdut totes les forces per lluitar...No ho aconsegueix malgrat les
incongruències de les proves i del sumari -quatre mil folis que es llegeix i
estudia amb deteniment- però crec que el que sí que aconsegueix és animar Porta
a escriure aquest llibre i que tothom sàpiga com era i qui era i és Santiago
Mainar i perquè va fer el que va fer: declarar-se culpable en contra d’ell
mateix per fer un favor a la resta de veïns. Un home que lluita pels altres i
que es queda sol, un home dels que ja no n’hi ha, un idealista i un altruista
que és impossible que hagi comès cap crim però que encara està pagant per ell.
Un cas amb molts interrogants que es va resoldre de la pitjor manera però un
cas que a través de la prosa de Porta, ens fa entendre moltes coses i
aconsegueix fer, finalment, justícia per als germans Mainar.
Marta
Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada