Títol: El lector de Julio Verne
Autora: Almudena Grandes
Editorial: Tusquets
PVP: 19.95
El lector de Julio Verne és el
segon volum d’un total de sis que Almudena Grandes ha titulat com a Espisodios de una guerra interminable.
Després de reviure a Inés i la alegria la història de
l’intent, després de la derrota alemanya, d’establir un govern republicà a
Viella en l’operació Reconquesta d’Espanya, ara aquest nou episodi ens situa
a Fuensanta de Martos, un poblet de la Serra de Jaén, on el
protagonista és en Nino, un nen de deu anys fill d’un guàrdia civil. La novel.la abarca tres anys
de la vida d’aquest nen, des de l’any 47 fins al 49 i conté també un epíleg on
ens explica en què es converteix quan es fa gran, en un gran salt en el temps.
A diferència de Inés i la alegría, que conté episodis de
la història real i episodis totalment ficticis però basats en fets reals, aquí
la història és totalment fictícia però té alguns fets i alguns personatges que
sí que van existir realment
La vida d’en Nino en el cuartel
de Fuensanta de Martos és un calvari. Les parets són de paper i sent
contínuament la tortura que els guàrdies apliquen als detinguts, la majoria
rojos refugiats a la muntanya: els maquis. En Nino ha de suportar que el mirin
malament la resta de nens del poble, que es tanquin portes quan passeja amb els
seus pares, és vist com un enemic quan en realitat és només un nen...però el
futur d’en Nino ja està marcat, marcat per diverses raons. Gràcies a la seva
estatura, que el seu pare medeix pacientment cada any pel seu aniversari, no
arriba a la talla per ser guàrdia civil. És així com decideixen que aprendrà
mecanografia per treballar de secretari en qualsevol organisme oficial i tenir
un futur una mica més assegurat. El que encara no sap en Nino és que les classes
que acaba obtenint de la
Sra. Elena, una dona republicana que viu als afores del
poble, li obriran els ulls no només a la mecanografia sinó a tot un món d’una
cultura que a l’escola del poble no se li ensenya. A casa de la
Sra. Elena, en Nino descobreix a través
dels llibres de Julio Verne la valentia de molts herois, herois que li serviran
de model en un futur no gaire llunyà…
La senyora Elena i Pepe el
Portugués, un peronatge una mica bohemi i rodamón que s’ha instal.lat en un
vell molí i amb qui contrau una gran amistat, seran els refugis per a un nen
que pertany per força a un bàndol del qual no vol formar part per tot el que
sent i veu...de petit es va posicionant sense saber-ho. El que no pot evitar,
però, és sentir per part de l’altre bàndol, que el seu pare és un assassí, que
el seu pare ha aplicat la llei de fugues i ha matat un home per l’esquena. No
pot evitar sentir-ho en boca d’una dona a qui ja li han matat el marit i dos
fills. Però hi ha gent de tot a tot arreu, gent comprensiva que intenta
explicar, tot i ser republicà, a en Nino que el seu pare no és un assassí, que
el seu pare ha hagut d’acatar una ordre i que ho ha hagut de fer per continuar
tenint una feina, perquè ell pugui menjar. Aquest és el paper que fa en Pepe el
Portugués i en Nino té molt clar que, quan sigui gran, vol ser com ell.
Almudena Grnades ens torna a
sorprendre amb aquest nou episodi, aquest nou episodi d’un guerra que, segons
els seus protagonistes, no sembla que s’hagi d’acabar mai. Una guerra d’un país
però sobretot una guerra en un poble on els maquis, refugiats a la muntanya,
planten cara amb la seva resistència a tot un cos de la guàrdia civil, en un
poble on quan mor un d’ells fan bugada de roba negra i només estenen roba
negra, en un poble on les dones tenen un paper igualment valent quan són
interrogades perquè parlin del lloc on s’amaguen els seus marits, on els
traïdors hi són per ambdues parts, on ningú pot fiar-se de ningú perquè si
parles més del compte pots acabar mort, on la por regna i es respira arreu en
un lloc ple de covards com en totes les guerres però també ple de valents, com
el paper que li ha tocat viure a en Nino, el protagonista que arriba al cor de
tots els lectors. Almudena Grandes aconsegueix, amb la seva manera d’escriure,
descriure, més que els fets de la guerra civil, els sentiments, les pors de
persones fictícies però que alhora van existir de veritat i que van esdevenir,
dins del seu encara anonimat, veritables protagonistes de la Història, de la nostra
Història en mayúscula.
Marta
Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada