dilluns, 2 d’abril del 2012

CONCURS SANT JORDI 2012. Participa-hi i guanya un lot de llibres!


CONCURS SANT JORDI

Relacioneu els números de les novetats de llibres del primer llistat amb les pistes que apareixen al segon llistat enumerades amb lletres. Anoteu-ho en aquest mateix punt i  participareu en el sorteig d’un lot de llibres. Teniu temps fins l’1 de maig.

1.Memòria d’uns ulls pintats
2.Caure
3.Diguem prou!
4.Homes d’honor
5.Quan érem feliços
6.Jo confesso
7.Sense tu
8.Joc de trons
9.El presoner del cel
10.Crim de sang

A.Daniel Sempere   
B.N’han fet una sèrie
C.L’autora és de Calella
D.Àgora
E. Premi Sant Jordi
F. Són de la Garrotxa
G. És Nadal a Girona
H. Un violí del segle XVIII
I. L’Stéphane Hessel català
J. Abril del 74
 

dimarts, 28 de febrer del 2012

L'acabadora, de Michela Murgia. Un viatge al passat de l'illa de Sardenya



Títol: L’acabadora
Autora: Michela Murgia
Editorial: Proa
PVP:17.50


A Soreni, un poble de Sardenya dels anys vuitanta, hi transcorre una vida tranquil.la marcada sobretot per les tradicions ancestrals, el concepte de comunitat que regeix les seves pròpies normes per sobre de les dels poders estatals i de l’església, on la tradició oral té un pes importantíssim, on no hi ha arribat encara cap ràdio ni cap televisió i on fins i tot les paraules no calen si les mirades ho poden dir tot.
La Maria, una nena de sis anys, filla petita amb tres germanes grans d’un dona vídua i pobra, es converteix de cop i volta en Fillus de anima, nom amb què són conegudes les criatures que han nascut d’una mare pobra i són acollides per una altra mare estèril.
És així com la Maria passa de ser per la seva mare biològica “l’altra” o “la quarta” a esdevenir algú per Bonaria Urrai, la modista del poble. Bonaria, però, té els seus propis secrets i misteris que la Maria de petita no entén però que acaba descobrint: un ofici del qual només se’n tenen dades de la tradició oral i que ningú sap si de veritat va existir però que l’autora converteix en real en aquesta meravella de novel.la. Bonaria Urrai fa d’acabadora, aquella que ajuda al ben morir. És per això que escapa de casa quan la vénen a buscar en plena nit, és per això que sap perfectament i només amb una mirada quan ha d’exercir el seu ofici o bé quan no l’ha d’exercir perquè és només la família del moribund la que ho vol. La seva ètica no és entesa per la Maria, la qual acaba marxant de l’illa cap a  Torí a servir a una família adinerada. Allí aprendrà, però, que les arrels marquen i que hom és d’on ha nascut. El xoc, sense crítiques, que l’autora ens mostra entre ambdues societats, l’avançada, moderna i rica de Torí envers la tancada, pobra i rústica de Soreni, ens obre els ulls per veure que cap és millor que l’altre però que cadascuna té allò bo i allò dolent resultat de la seva evolució.
La Maria entendrà, quan no té més remei que tornar a Soreni, que ella és d’allà, que les arrels marquen, que no es pot despendre així com així d’una llengua, una història i uns costums diferents: Sardenya és el seu veritable lloc i allí, com a bona filla d’ànima, acabarà fent el que ha de fer: entenent un ofici que fins llavors no havia entès quan s’hi troba en la seva pròpia carn. Hereva de Bonaria Urrai, acaba comprenent que mé val una mort digna que un llarg patiment i dolor, que proporcionar un ben morir té també la seva ètica.
La mort i el dol esdevenen també temes claus en tota aquesta història. El dilema s’obre al lector a través d’una narració fictícia però que ens fa reflexionar: fins a quin punt molts éssers humans voldrien tenir ben a prop algú que exercís l’ofici d’acabadora? Una història estranya que aconsegueix transportar-nos a un país, Sardenya, i a fer-nos viatjar seixanta anys enrere per descobrir que a hores d’ara les coses no han canviat tant, que el tema del “ben morir” segueix essent avui en dia un tema de debat entre la societat i, sobretot, entre l’Església.

                                                                                              Marta Rocafort

dissabte, 4 de febrer del 2012

Plantar cara A la vida. Vicent Andrés Estellés avui al Faristol!

Marc Egea amb la viola de roda posarà música mentre la veu de Marquet de "Compartir dóna Gustet" recita
textos de Vicent Andrés Estellés.
Dissabte 4 de febrer a les 6 de la tarda a la Llibreria el Faristol (c/Bruguera, 78 Calella)

divendres, 27 de gener del 2012

Bones intencions, de Maria Mercè Roca. Una lliçó d'humanitat

Títol: Bones intencions
Autora: Maria Mercè Roca
Editorial: Columna
PVP: 19.00

El nou llibre de la Maria Mercè Roca m’ha commogut i ho ha fet perquè és una lliçó d’humanitat a través de la història que se’ns explica, una història d’una família i més particularment d’una dona, la Valèria, que treu forces d’on no n’hi ha per tirar endavant.
La seva vida  fa un gir de cent vuitanta graus quan s’assabenta que el seu home l’enganya amb una noia més jove, amb una noia quasi de l’edat de la seva filla.
El seu marit, amb qui ho ha compartit tot fins ara, casa, feina, fills, amics...vol ser perdonat però la Valèria pren una decisió molt més difícil però també molt més valenta: separar-se.
De moment, doncs,  ens trobem amb uns fets que passen al bell mig de Girona, amb uns fets que poden ser perfectament reals. L’autora vol incrementar aquest punt de veracitat en nomenar, dins de la seva història de ficció, una acció tan real com va ser la crema que es va produir fa anys de fotos del rei. Però la literatura és així, un engany, un picar l’ullet al lector constantment i fer-li volar la imaginació amb el plantejament i el desenvolupament d’unes històries i d’uns fets als quals podríem pertànyer perfectament nosaltres.
La separació, el fet de tenir un pare gran i malalt, els problemes amb els fills, l’haver-se de buscar una altra feina...tot plegat una muntanya que la Valèria afronta amb energia i entusiasme. La intervenció de la seva millor amiga i, justament, un dinar amb ex-companys de COU, a qui no veu des de fa més de trenta anys, fa que arrenqui una segona part de la seva vida molt diferent de la que ha tingut fins ara. La Valèria vol tirar endavant  i ho fa però a més a més fa una cosa millor: rescatar gent del seu voltant que per diferents raons estan enfonsats i fer-los partíceps del seu nou projecte.
La Valèria acabarà arrencant un nou negoci amb l’únic suport d’uns vells coneguts a qui salvarà també de l’existència gris de les seves vides: un home de negocis arruïnat, un ex-alcohòlic i una dona maltractada. L’ajut mutu i la força  que impulsa la Valèria per afrontar i tirar endavant una nova feina, farà que les coses vagin bé per primer cop des de fa molt temps i que, casualitats de la vida, el rencor mica en mica es vagi apagant quan qui també li ofereix la mà és l’amant del seu ex-marit
Sense aquest teixit humà, sense aquest ajut mutu, la  Valèria no hagués pogut mirar més enllà, s’hagués quedat estancada, bloquejada...
No cal comprar llibres a la secció d’autoajuda de les llibreries quan històries com la que ens explica Maria Mercè Roca a Bones intencions són veritables lliçons de vida i d’humanitat.
Un llibre, doncs, ple de sentiments que ens ensenya com amb energia positiva i tenint en compte els altres, tot pot tornar a funcionar, en una vida que no deixa de sorprendre’ns quan ens sembla que ja ho tenim tot lligat i fet

                                                                                                          Marta Rocafort

dilluns, 19 de desembre del 2011

El prisionero del cielo, nou llibre de Carlos Ruiz Zafón i nou èxit de vendes


Títol: El Prisionero del cielo
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
PVP: 22.90

Després de quasi deu anys de la publicació de L’ombra del vent i de tres de la publicació de El joc de l’àngel,  arriba una tercera entrega del que Carlos Ruiz Zafón ha batejat com “l’univers literari del Cementiri dels llibres oblidats”. Tots tres llibres es poden llegir en diferent ordre al de la seva publicació perquè cadascun ens narra una aventura diferent on persontages, llocs i trames argumentals queden connectades de diferent manera en totes tres obres.
En aquest cas, per exemple, tornem a viure una aventura amb Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres, els protagonistes de L’ombra del vent però també amb David Martín, el jove escriptor de El joc de l’àngel. La hitòria se situa a la Barcelona de l’any 1957 a la llibreria de Sempere i fills quan reben una visita d’un personatge terrorífic que farà que arrenqui una història tenebrosa a la Barcelona dels escriptors maleïts i del Cementiri dels llibres oblidats que el lector ja no podrà abandonar. Zafón aconsegueix des de les primeres pàgines que no poguem parar de llegir aquesta trepidant història –amb un flashback important que retrocedeix al primers anys del final de la guerra civil, cabdal per poder entendre la resta de la història. En aquest cas, el flashback se situa a la presó del castell de Monjuïc on un personatge amic del policia Fumero, en Mauricio Valls, ocuparà ara el lloc del dolent de la pel.lícula, un  franquista corrupte que dirigeix de manera fraudulenta aquesta presó.
La barreja de misteri, l’ambientació a la Barcelona de la postguerra, una història d’amor, i una bona dosi d’humor negre personatlitzat i protagonitzat a través de la ja entranyable figura d’en Fermín Romero de Torres fa que trobem tots els aspectes perquè un llibre ens pugui atrapar. El que Ruiz Zafón molt hàbilment fa, però, és deixar alguns caps per lligar, alguns misteris a l’aire que potser podran o no donar  peu a un altre llibre d’aquestes característiques. Això fa que quan acabem la lectura ens quedem amb un regust agredolç i amb moltes ganes de poder fruir en aquest mateix volum d’unes quantes pàgines més...
Queden per resoldre uns quants fils que afecten el desenllaç de la història del personatge tenebrós que entra a la llibreria, o saber perquè Mauricio Valls a partir de 1944 segueix essent un il.lustre del franquisme però no apareix en cap fotografia, què se’n fa del botí robat pel company de cel.la d’en Fermín, qui es farà càrrec del Cementiri dels llibres oblidats un cop desaparegui l’Isaac Monfort...per citar-vos algunes anècdotes.
En definitiva, el que queda clar és que Ruiz Zafón ha encertat de ple –i ho demostra el seu gran èxit de vendes de tots els títols publicats per ell- en crear uns bestsellers que ja ho són abans de sortir al mercat.
Bona lectura!
                                                                                     Marta Rocafort



divendres, 25 de novembre del 2011

La nevada del cucut, de Blanca Busquets, merescut premi llibreter 2011


Hi ha llibres per passar l’estona, hi ha llibres que fan pensar i hi ha llibres que  t’emocionen tant que, després de llegir-los, els seus personatges, els seus paisatges, els seus fets, perduren arrelats a la nostra memòria al llarg de molt de temps.
Acabo de llegir el guanyador d’enguany del premi llibreter La nevada del cucut, de Blanca Busquets, i sé que es convertirà en aquest últim tipus de llibre.
Quan el cucut encara no canta, vol dir que encara ha d’arribar l’última nevada. Heus aquí el perquè del títol d’aquesta novel.la, una novel.la situada al poble de la Carena, al Pirineu, en un paisatge salvatge i feréstec com algun dels seus personatges, uns personatges de ben segur marcats pel lloc tancat on viuen, on els odis perduren més al llarg del temps, on els secrets es guarden durant molt de temps, on la veritat de tot plegat no es fàcil d’esbrinar...
Les històries de les dues protagonistes, dues dones de dues èpoques diferents, s’entrellacen en la narració. La Tònia, la protagonista de la història més antiga, i la Laia, la protagonista de la història situada a l’època actual, un segle més tard. Amb tot, moltes coses no canvien a la Carena i totes dues patiran les conseqüències de ser diferents de la resta, totes dues necessitaran l’escriptura per poder abocar sentiments i secrets que no poden explicar, totes dues patiran un amor secret, totes dues seran les úniques que sabran llegir les ànimes de les persones com també seran les úniques que sabran llegir les ànimes dels quadres que pinten els seus enamorats. Només elles hi veuen formes i paisatges, on la resta de gent hi veu només taques.
La manera com van confluint i connectant aquestes dues vides marcades per un segle de distància i com l’autora ens ho narra no deixa de ser una meravella que manté el lector atent a cada paraula. Ni una de més, les justes per captar tot el que passa, uns fets amb moltes referències a obres com Solitud de Víctor Català i com els Drames rurals. Totes dues protagonistes han begut de la font d’aquesta autora per escriure tot el que saben. De fet trobem molts punts en comú  entre els llibres de Víctor Català i el llibre que nosaltres mateixos estem llegint, que no deixen de ser dos llibres, els que escriuen precisament la Tònia i la Lali: l’expressió de  la literatura dins la literatura, un  joc d’encaixos i de nivells i de profunditats que també poden tenir els quadres, que també pot tenir tot tipus d’art.

                                                                                     Marta Rocafort

dijous, 3 de novembre del 2011

Taller "Comunicar i convèncer: Com parlar en públic"

Taller de "Com parlar en públic: comunicar i convèncer"
a càrrec de la periodista Mercè Roura
Inscripcions: fins al 12 de novembre a la Llibreria el Faristol
Preu: 75 euros
Inici curs: cada dijous a partir del 17 de novembre
Durada: 5 sessions de 7 a 9 del vespre

TEMARI:
1.Presentació i objectius
Actitud i característiques del bon comunicador (com és, què fa, qualitats, aptituds...)
Preparació exercici

2. La veu. Una de les principals eines
Prejecció i exercicis: to i respiració

3. Llenguatge no verbal/actitud
-gestualitat del rostre
-gestualitats del cos, posició del cos...

4. Articular el discrus/relació amb el nostre públic
Com captar l'atenció i mantenir-la(sentit de l'humor, intriga...)
Com iniciar el discurs
Com ha de ser el discurs (adaptació a l'audiència, tipus de lèxic, construccions sintàctiques i registre)

5. Pràctiques