Títol: El Prisionero del cielo
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
PVP: 22.90
Després de quasi deu anys de la publicació de L’ombra del vent i de tres de la publicació de El joc de l’àngel, arriba una tercera entrega del que Carlos Ruiz Zafón ha batejat com “l’univers literari del Cementiri dels llibres oblidats”. Tots tres llibres es poden llegir en diferent ordre al de la seva publicació perquè cadascun ens narra una aventura diferent on persontages, llocs i trames argumentals queden connectades de diferent manera en totes tres obres.
En aquest cas, per exemple, tornem a viure una aventura amb Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres, els protagonistes de L’ombra del vent però també amb David Martín, el jove escriptor de El joc de l’àngel. La hitòria se situa a la Barcelona de l’any 1957 a la llibreria de Sempere i fills quan reben una visita d’un personatge terrorífic que farà que arrenqui una història tenebrosa a la Barcelona dels escriptors maleïts i del Cementiri dels llibres oblidats que el lector ja no podrà abandonar. Zafón aconsegueix des de les primeres pàgines que no poguem parar de llegir aquesta trepidant història –amb un flashback important que retrocedeix al primers anys del final de la guerra civil, cabdal per poder entendre la resta de la història. En aquest cas, el flashback se situa a la presó del castell de Monjuïc on un personatge amic del policia Fumero, en Mauricio Valls, ocuparà ara el lloc del dolent de la pel.lícula, un franquista corrupte que dirigeix de manera fraudulenta aquesta presó.
La barreja de misteri, l’ambientació a la Barcelona de la postguerra, una història d’amor, i una bona dosi d’humor negre personatlitzat i protagonitzat a través de la ja entranyable figura d’en Fermín Romero de Torres fa que trobem tots els aspectes perquè un llibre ens pugui atrapar. El que Ruiz Zafón molt hàbilment fa, però, és deixar alguns caps per lligar, alguns misteris a l’aire que potser podran o no donar peu a un altre llibre d’aquestes característiques. Això fa que quan acabem la lectura ens quedem amb un regust agredolç i amb moltes ganes de poder fruir en aquest mateix volum d’unes quantes pàgines més...
Queden per resoldre uns quants fils que afecten el desenllaç de la història del personatge tenebrós que entra a la llibreria, o saber perquè Mauricio Valls a partir de 1944 segueix essent un il.lustre del franquisme però no apareix en cap fotografia, què se’n fa del botí robat pel company de cel.la d’en Fermín, qui es farà càrrec del Cementiri dels llibres oblidats un cop desaparegui l’Isaac Monfort...per citar-vos algunes anècdotes.
En definitiva, el que queda clar és que Ruiz Zafón ha encertat de ple –i ho demostra el seu gran èxit de vendes de tots els títols publicats per ell- en crear uns bestsellers que ja ho són abans de sortir al mercat.
Bona lectura!
Marta Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada