Títol: El temps de les cireres

Autora: Montserrat Roig

Editorial. Edicions 62

PVP: 19,50

Amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, edicions 62 ha reeditat el llibre de Montserrat Roig, El temps de les cireres, guanyadora del Premi Sant Jordi l’any 1976 i publicada l’any 1977.

La història arrenca quan la Natàlia Miralpeix, de família burgesa, torna a Barcelona just quan acaben d’executar Salvador Puig Antich. Quina casualitat, pensa ella, perquè just fa dotze anys, quan va marxar- o més aviat fugir- cap a França i Anglaterra acabaven d’afusellar Julian Grimau, del PCE. Les coses, doncs, no sembla que hagin canviat tant al llarg d’aquests quasi dotze anys. I, la veritat, és que la Natàlia descobreix que no, que fa un viatge de retorn a un país que encara troba adormit, a un país  on encara regna la por, a un país on encara manen les aparences per sobre de la veritat.

Roig, a partir de la principal protagonista, tira enrere en el temps i fa un repàs de tres generacions de la família de la Natàlia. Al llarg de la novel.la descobrirem perquè la protagonista ha de marxar, perquè necessita allunyar-se d’una família en què se sent empresonada, en un país en què empresonen els que proclamen la llibertat.

El temps de les cireres no deixa de ser un retrat també d’aquella època en què les reunions de tupperware distreien les avorrides mestresses de casa, que també miraven programes com l’1,2,3 i  intentaven adaptar-se a les petites passes modernes que feia el país El temps de les cireres és un temps anel.lat, és un temps que se sap que no trigarà a arribar. El títol de l’obra, inspirat en la cançó Le temps des cerises de Jean-Baptiste Clément de l’any 1866 vol dir ja molt: és tracta d’una cançó que es relaciona amb la Comuna de París, el govern socialista que va dominar durant poc més de tres mesos París l’any 1871. Les cireres tenen una dualitat de significat: la vermellor que evoca la sang que es va produir a causa de la resistència als opressors però a la vegada la dolçor de la fruita evoca justament això, que vindran millors èpoques

Així, doncs, la lletra d’aquesta cançó, per més temps que hagi passat, s’adiu perfectament amb el que acaba de passar a Espanya: el record d’una guerra civil que vol ser esborrada amb la dolçor de temps millors.

Ara, per tant, és el temps de rellegir Roig, una de les grans escriptores de la nostra terra que, malauradament, va morir massa jove. 25 anys després de la seva mort, els seus llibres viuen un temps de les cireres, un temps que resulta endolcit amb la seva lectura.

                                                                                              Marta Rocafort