Títol: Algú com tu. Premi Ramon Llull

Autor: Xavier Bosch

Editorial: Planeta

PVP: 21.50

Algú com tu, de Xavier  Bosch, ha rebut  merescudament el Premi Ramon Llull. Després de la trilogía de novel.la policíaca protagonitzada pel detectiu Dani Santana, Bosch canvia de registre completament lliurant-nos una novel.la que vol demostrar la perdurabilitat de l’amor.

En un principi, Algú com tu té tots els components per tal que s’hi desenvolupi una història d’amor: París, un home i una dona que assisteixen sols a un casament d’uns amics comuns, quatre dies de somni viscuts intensament…però Bosch ens ofereix una lectura en què combina salts en el temps, situacions diverses que en principi no tenen res a veure una amb l’altra per acabar confluint, com si d’un trencaclosques es tractés, en un encaix perfecte de tota aquesta història. Crec que això és el que li dóna el punt d’originalitat que la fa diferent d’una novel.la d’amor qualsevol

La història comença amb un punt d’intriga. La Gina, la filla de la nostra protagonista, troba davant de casa seva en Mark, un gal.lès força més gran que ella que porta a la m una trageta de la Paulina, la mare de la Gina morta de fa temps. Diu a la Gina que busca la Paulina Homs perquè aquesta targeta, amb un telèfon i una direcció i una anotació on deia “Truca’m” en francés, li va caure d’un llibre que va comprar al seu país. En Mark prova durant tres anys de contactar via telèfon amb la Paulina per saber el perquè d’aquella nota però el telèfon està donat de baixa. Només quan vé de vacances a Salou després d’un temps no pot resistir la temptació de passar per Barcelona i anar a la direcció que li indica la targeta per saber què volia la Paulina amb aquest missatge

Aquest es el pretext que d’entrada ens ofereix Algú com tu, aquest es el punt de partida a partir del qual viurem una historia d’amor gens comuna. Bosch aconsegueix fer-nos emocionar amb el desenvolupament dels fets, aconsegueix fer-nos coneixedors que hi ha amors que apareixen un cop a la vida, que hi ha amors breus però que no per això desapareixen, que hi ha amors que perviuen per sempre més en nosaltres, que res ni ningú els pot esborrar ni els pot fer desaparèixer…                                                       

Algú con tu serà, sens dubte, un dels èxits d’aquest Sant Jordi 2015 perquè tracta un tema universal, un tema que ens toca a tots, a grans i a joves…

Mai, després de llegir Algú com tu, podrem oblidar de què és capaç l’ésser humà per amor. Una història entranyable que ens commourà a tots…Bona lectura!

                                                                                                Marta Rocafort

Un altre llibre de David Trueba que m'ha encantat!!!

Títol: Blitz

Autor: David Trueba

Editorial: Anagrama

PVP: 16.90

Llegeixo en un servei de novetat que aviat arribarà a les llibreries el darrer llibre de David Trueba, Blitz. Ja m’hi espero. El llegiré segur. No deixo cap llibre de Trueba sense llegir. I aquest no en serà una excepció. Amb emoció, com un infant que obre una joguina, en començo la lectura. No porto ni tres ratlles i ja vaig pensant que se’m farà curtíssim. No arriba ni a dues centes pàgines i, de veritat, el devoro. La lectura de Trueba va fluint lentament, el lector s’hi troba immers des de la primera pàgina; en molt poc temps ja coneixem com són els personatges, ja els coneixem però,el que no sabem,  és cap on aniran, cap on els farà anar David Trueba. Això és la sorpresa i la genialitat de les seves novel.les. Fa que la lectura ens absorbeixi de bon començament i que en quedem atrapats sense tractar-se de cap novel.la d’acció

Senzillament, en Beto, un jove arquitecte paisatgista, viatja a Munich per participar en un concurs d’arquitectura amb la seva xicota. Al cap de poc d’haver arribat, la seva vida es trenca com un llamp (la paraula Blitz, vol dir llamp en alemany)  i el parteix en dos.

En Beto de cop i volta es queda sol a Munich, presentant un projecte en el qual creu (un jardí fet de rellotges de sorra) i que ha de ser la seva salvació. S’ha de presentar en aquests concursos com a incentiu econòmic per poder “salvar” la seva pròpia empresa. Era un nàufrag a Barcelona enmig de la crisi i ara és un altre naufrag a Munich ja que s’ha quedat de cop sense parella. Però després d’un llamp i d’una tempesta vé la calma. I això és el que troba en Beto amb l’Helga, la dona alemanya que els ha vingut a buscar a l’aeroport i que li ha fet de guia i intèrpret en el concurs. Una gran diferència d’edat no els impedeix tenir una relació després d’una nit de copes. Però de dia les coses es veuen diferents…

El pas del temps queda, doncs, reflectit en dues vessants: els rellotges de sorra (el símbol més visual que el temps s’escola contínuament) i les marques inevitables que el temps marca en una dona d’una certa edat i que xoquen a en Beto, acostumat a cossos més joves

Però el temps passa i els dies solitaris d’en Beto a Munich, també.

Un Blitz, un llamp, es tornarà a encendre al cap d’un temps. Hi ha marques del temps que no passen però hi ha marques i empremptes de gent que no s’esborren

En Beto no pot oblidar l’Helga i farà tot el possible per recuperar, precisament, el temps perdut.

                                                                                                                    Marta Rocafort