Títol: Miratge
Autora: Eva Lleonart
Editorial: Voliana edicions
PVP: 15
Miratge:
“Fenomen òptic que consisteix a veure els objectes llunyans com si es
reflectissin per sota d’aquests sobre un llac imaginari, o per sobre com si
l’objecte tingués un mirall a dalt”
La nostra vida pot ser un
miratge. Només depèn de la perspectiva en què la vivim o la veiem. Només depèn
que entenguem que potser tot allò que tenim al davant, en realitat no és el que
volem viure; és, en certa manera, un engany, un engany que ens envolta com una
bombolla en la qual ens hem refugiat còmodament, ignorant que si podem dubtar
de la realitat, podrem obrir la ment, podrem sortir de la bombolla, podrem
escapar-ne, podrem viure des d’una altra òptica, des d’una altra perspectiva.
El miratge quedarà només com una experiència, com una vivència que podem
canviar perquè aconseguirem saber, des d’una altra perspectiva, què és el que
volem, quina és la veritable realitat on ens volem refugiar.
El protagonista de Miratge, la
primera novel.la d’Eva Lleonart, està atrapat en un món en què ho té tot: una
bona feina, una dona a qui estima, un fill...En marxar cap a l’Índia per tancar
una operació relacionada amb el seu negoci, per tota una sèrie de
circumstàncies hi acaba vivint nou mesos. Allà descobreix un secret del passat
de la seva família que el decep. Se sent enganyat i decebut amb tothom,
necessita allunyar-se d’ells per poder assumir i entendre què és el que vol.
Només amb el contacte amb una realitat diferent podrà allunyar-se de la seva, i
només així arribarà a entendre-ho tot. Després de nou mesos, en Marcel ja pot i
ja és capaç de saber què és el que realment vol, a qui estima, a qui necessita,
què vol fer a la vida. La tornada no serà fàcil. El seu antic món ha continuat
girant, els seus essers estimats han agafat també nous camins amb la seva
absència, com també fan les constel.lacions del cel. Unes constel.lacions,
però, que per més que girin, per més que es moguin, han acompanyat en Marcel al llarg de les seves dues realitats
i li han obert els ulls per agafar el propi camí. La història mitològica
d’Orió, Escorpí i Taure se solapa al llarg de la novel.la, un miratge del que
esdevé la vida d’en Marcel, el protagonista de tota aquesta història.
Amb la lectura d’aquesta
novel.la apredrem a qüestionar-nos nosaltres, com a lectors, les nostres
realitats. Potser la d’en Marcel ens
servirà com a un miratge on es reflectiran
alguns punts de les nostres vides. És el que té la literatura: llegint,
ens emocionem però llegint també aprenem d’una ficció que, moltes vegades, ens
és massa propera. En definitiva, ens hi veiem reflectits.
Marta Rocafort
