Títol: Ser o no ser catalans
Autor: Toni Albà
Editorial: Columna
PVP: 17.90
Toni Albà, a partir del
desglossament del monòleg shakesperià Hamlet, n’elabora un de paral.lel. Passa
del Ser o no ser, aquesta és la qüestió
al Ser o no ser catalans,
reflexionant, des d’un punt de vista senzill com a ciutadà i no polític que és,
sobre tota una sèrie de qüestions que
ens han afectat i ens afecten com a catalans: els nostres orígens, la
immigració, l’economia, l’espoli fiscal, la llengua…
Des de la llibreria el
Faristol volem posar-vos aquest caramel a la boca tot citant algunes frases textuals
del llibre perquè creiem que és una molt bona eina per obtenir arguments i així
poder convèncer tots aquells indecisos a
votar Sí i Sí, a deixar d’abaixar el cap i de tenir por, a tenir arguments que
desmontin d’una vegada per totes aquells falsos tòpics que ens han volgut fer
creure els que encara parlen d’una Espanya única.
“Els nostres gens, fa 50.000
anys, eren africans. Males notícies per als defensors de posicionaments
racistes. Cop terrible per a Josep Anglada i tots els militants de Plataforma
per Catalunya: la ciència diu que fa 50.000 anys tota la humanitat, tots els
membres de l’espècie Homo Sapiens, érem africans…i segurament érem negres!”
“No som catalans pels gens.
Per tant, tampoc ens fan ser catalans els cognoms que portem cadascun de
nosaltres”
“Ser català no és patrimoni
de ningú en exclusiva però és una elecció individual i lliure de qui es vol
comprometre amb un col.lectiu”
“Tornem al SER O NO SER. I
tornem a l’ESTAR O NO ESTAR. Catalunya no ÉS Espanya! Però Espanya ESTÀ aquí!”
“Espanya, arrossegada per
l’eufòria d’entrar a Europa, no va calcular que pertànyer a una associació de
països que vivien en democràcia, de la de veritat, tutelada per països
democràtics de veritat, comportava la fi de la mentida i la manipulació”
“La repressió a la qual ens
hem anat acostumant ens és tan familiar que ha actuat com un narcòtic gairebé
infalible”
“Els catalans hem estat
adormits durant molts anys”
“La por s’eternitza en el
temps a causa d’aquesta letargia, d’aquest pensament que destorba i paralitza
la voluntat de posar remei a la situació. I els que dominen la situació es
veuen legitimats per actuar amb tota impunitat. I una cosa alimenta l’altra i
el temps continua passant…”
“Del terme espoli, que els
catalans utilitzen per definir el desequilibri de les balances fiscals, a
espanya en diuen solidaritat”
“Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba…Són ufanosos: no se
n’estan ,d’ostentar, de mostrar el seu chulerío.
Ens ho han regfregat per la cara durant tres-cents anys sense parar. I impregnats
en supèrbia”
“…només els puc dir que
aquells que no s’integren per voluntat de no fer-ho no s’integren mai enlloc, a
cap país d’acollida. No són immigrants: són colonitzadors. Són invasors. No
vénen per integrar-se, vénen per imposar el
que és seu”
“Ja els coneixem i sabem que la seva missió ha estat, és i
serà continuar mirant d’espanyolitzar-nos…Algú els hauria de dir que, si no han
pogut en tres-cents anys i sota diferents règims de tots colors, farien millor
de, posem per cas, començar a integrar-se”
“No ens estimen, només ens
volen sotmesos i productius”
“L’Espanya poderosa, amb la
seva impertinència, ens diu contínuament que no ens considera iguals a ells.
Ens diu constantment que els catalans només tenim dret a contribuir, a pagar i
a callar. I encara que ens resignem a obeir-los, ens diuen insolidaris i
garrepes”
“Continuar dins de l’estat
espanyol fóra com clavar-nos la daga per deixar d’existir. Ho sabem i ho
afirmem perquè volem desempallegar-nos de la que ja portem clavada”
“Cal convèncer els que no
llegiran mai aquest llibret. Convèncer els ciudadanos
del mundo (com si els catalans
fóssim extraterrestres!). I als que diuen que són apàtrides i que els estats
són un invent que no els afecta, caldria dir-los que si no els afecta, tant és
pertànyer a l’estat espanyol que al català, per tant, que votin per l’estat
català, perquè tindran una vida més pròspera”
“Sempre hi pot haver veus
que ens parlin del deure de la solidaritat entre comunitats…I la resposta ha de
ser contundent per òbvia: la solidaritat del solidari no pot anar en contra del
seu empobriment, com és el cas”
“Espanya no coneix ni sap
què significa el respecte envers tot el que no és com ella o com ella vol.
Espanya només sap imposar. Espanya no respecta i per tant no pot arribar mai a
ser un estat federal”
