Títol: L’estiu que comença
Autora: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
PVP: 21.50
Dues amigues embarassades amb poc temps de diferència prenen el sol a la
platja del poble de Sorrals. Riuen i somniem que els seus fills continuaran
l’amistat que a elles les uneix. Són més que amigues tot i que provenen de mons
diferents: L’Elvira està casada amb en Joan Balart, propietari d’una gran torre
a prop de la platja. La Roser
està casada amb en Valentí, de família molt més humil. Però això no suposa cap
entrebanc en l’amistat de totes dues famílies que, a banda de marxar junts de
vacances, tenen per costum celebrar cada any la nit de Sant Joan al jardí de
casa els Balart. I ara més que mai, ja que la Júlia , la filla de la Roser i en Valentí, ha
nascut just aquest dia. Per tant, dues coses a celebrar: l’aniversari de la Júlia i l’estiu que comença.
El fill de l’Elvira i en Joan, l’Andreu, neix uns dies abans, a començaments de
juny.
Dues vides, la de la
Júlia i l’Andreu, marcades per l’amistat de les dues mares.
Dues vides destinades a estar lligades. Ells dos volen fugir d’aquest lligam
però no poden. No tot són flors i violes
a Sorrals. Una tempesta d’estiu pot estroncar un dia de platja; una desgràcia
pot estroncar i marcar més d’una vida.
L’estiu que comença és la història
d’aquestes dues famílies al llarg de cinquanta anys, una història d’amors i
desamors, de fidelitats i traïcions, de sinceritats i d’enganys, de felicitat i
de desgràcia...la revetlla de Sant Joan marca cada any l’inici d’una nova etapa
per a ambdues famílies que, amb el temps, van superant els entrebancs que posa
la vida però que, justament amb el temps, no poden deixar ni abandonar allò que
sempre els ha unit.
L’estiu que comença no deixa de ser un
cant a la vida, un cant a vegades amargant, a vegades trist, però un cant que
perdura, com perduren i es repeteixen cada any les celebracions al jardí dels
Balart per la revetlla de Sant Joan.
En el fons, el que compta són els sentiments per més que haguem volgut
canviar, per més que vulguem amagar, per més que vulguem dissimular. Els
sentiments perduren, romanen intactes al llarg del temps. La vida passa, els
anys pesen, el que hi ha hagut sempre no es mou. Aquell sentiment profund que,
de cop, s’allibera i ens fa ser lliures per fi, capaços ja d’afrontar tot allò
tan bo o dolent que ens porti la vida perquè ara som lliures per poder-ho fer,
és el veritable.
Hi ha un moment en què els protagonistes de L’estiu que comença ho
saben. Els que descobreixen aquest secret són aquells que aconsegueixen la
felicitat. Saben que si no alliberen el que senten, acabaran essent esclaus
d’ells mateixos
L’estiu que comença m’ha emocionat
profundament i m’ha fet reflexionar sobre molts aspectes de la nostra
existència. Sota una narrativa plana i senzilla, anem entrant en la vida d’uns
personatges que ens ajudaran a nosaltres, com
a lectors, a ser diferents.
La literatura, per més ficció que sigui, ens ensenya. He
après molt i he sentit molt amb L’estiu
que comença, premi merescut Ramon Llull
Marta
Rocafort
