Quan arribi el pirata i se m'emporti, de Lluís-Anton Baulenas. Una novel.la negra diferent

Títol: Quan arribi el pirata i se m’emporti

Autor: Lluís-Anton Baulenas

Editorial: La Magrana

PVP: 20 euros

Luís-Anton Baulenas, guanyador del  Premi Sant Jordi 2008 amb El nas de Mussolini,  ha trigat a treure una nova novel.la però, com tot el que ha escrit, ha valgut la pena esperar. Sorpresa és el que sent el lector en llegir a la contraportada del llibre l’argument, un argument que, com tot el llibre, causa precisament això. Els motius? L’originalitat de l’argument, l’originalitat del gènere (en el fons es tracta d’una novel.la negra “disfressada”), l’originalitat en la creació dels dos personatges principals i l’originalitat en el títol que ja ens despista de bon començament. Quan arribi el pirata i se m’emporti no és una novel.la històrica d’aventures a alta mar, és una novel.la m’arriscaria a classificar com a negra per tots els assassinats que hi ha però que fuig absolutament de l’estil del gènere que normalment coneixem com a negre. El lector des de les primeres pàgines es manté atent a tot el que passarà, la intriga forma part del fil conductor de tot plegat i ens enganxa i atrapa però en cap moment no sabem ni intuïm cap a on ens portaran les aventures d’en Miquel Deogràcies Gambús, un multimilionari de noranta-sis anys i, per altra banda, què hi pinta en tot plegat en Carducci, un homosexual que ronda ja la cinquantena i que té un gabinet d’assistència sanitària al barri del Raval. Les històries d’ambdós personatges s’intercalen en la lectura.

Revivim la vida d’en Miquel Deogràcies Gambús, un homes sense escrúpols, altrament anomenat “l’ogre” que només en néixer, a causa del seu volum, provoca la mort de la mare. La seva infantesa desgraciada al costat d’una àvia que no se l’estima marcarà per sempre més el caràcter assassí i d’home sense escrúpols, caràcter que mantindrà ell mateix amb orgull fins al final de la seva vida. Mafiós i ric, aconsegueix casar-se amb la Marta, una dona quaranta anys més jove, a qui s’aferrarà i, potser, a l’única persona a qui estimarà  al llarg d’una vida plena d’enemics tot i que també l’acabarà traint. Només a ella li perdonarà tot . Només ella serà al final la gran triomfadora. Només ella serà l’única dona de la seva vida, a qui té com a un tresor.  L’altre tresor sobre el qual girarà tota la història és un tresor amagat en una cova que li ensenya un gitano quan ell és encara un menut. Aquest tresor serà el motiu de la seva existència. El fet de tenir-lo només per a ell es convertirà en una obsessió. Si per algun motiu de feblesa l’ensenya a algú altre però aquest el traeix i ho xerra, acaba morint. La seva pròpia mort, al final, també té a veure, com no podria ser d’altra manera, amb l’única cosa per a la qual ha continuat vivint realment. No tem matar com tampoc tem la mort.

Per altra banda, en Carducci es veu involucrat en tota aquesta història per pura casualitat. Ell, que finalment ha aconseguit tenir una vida tranquil.la, compra en un moment donat en una furgoneta de venda ambulant la figura d’un pirata, un pirata que porta sempre amb ell, que sempre treu el cap per la butxaca de la seva jaqueta, un pirata que ja forma part d’ell mateix i amb qui conversa i parla. Una figura simbòlica que, a partir d’obtenir-la, és quan la seva vida canvia i li passen tota una sèrie d’aventures més típiques d’una pel.lícula de mafiosos que no pas de la vida real. L’obtenció de la figura del pirata coincideix amb el desencadenant de totes les aventures i desventures que pateix en Jesús Carducci. Ell mateix , al final del llibre, reconeix que és el pirata qui va arribar a la seva vida i se’l va emportar, el pirata com a símbol de portar una vida d’aventures i gens monòtona. Al final, però, se’n desempallega. Jesús Carducci se suposa que continuarà, ara ja sense el pirata a la butxaca, mantenint una vida d’allò més normal al seu pis del Raval. La veritable vida que vol, una vida senzilla lluny de figures de pirates, tresors enterrats i ogres.

 Si teniu ganes de tenir un pirata a la butxaca i viure unes aventures que, de ben segur, no us passaran a la vida real, no deixeu de llegir Quan arribi el pirata i se m’emporti.

                                                                                              Marta Rocafort