Títol: Llegendes de mar de la Costa Brava
Autor: Miquel Martín
Editorial: Edicions Sidillà
PVP: 19
En els temps que corren penso que
s’ha de ser molt valent per iniciar un projecte com és la publicació d’un
llibre de llegendes com també trobo molt valent que un escriptor, bàsicament de
novel.les fins ara com és Miquel Martín, accepti de bon grat aquest encàrrec
d’edicions Sidillà. I ho dic per diferents motius: perquè la gent no llegeix i,
si llegeix, llegeix el que li mana la moda, el que li mana la televisió.
I les llegendes, els contes i les
narracions que han passat de boca orella no estan de moda, no interessen al
gran públic...Segur que hi ha qui diu que es tracta d’un tipus de literatura anacrònica
com també segur que hi ha qui es qüestiona si les llegendes són o no són
literatura pel fet que formin part de la tradició oral...
Miquel Martin ha fet un treball
de camp brutal recorrent la Costa Brava
de cap a peus per escoltar el testimoni d’alguns habitants de diferents pobles que li han narrat llegendes que havien
sentit als seus pares o avis i ha consultat també arxius locals i biblioteques
per trobar si ja hi havia una versió escrita d’aquesta o d’aquella altra llegenda.
Amb tot aquest material, l’autor n’ha fet una reescriptura i, després de cada
llegenda, trobem la referència de totes les fonts tant de testimonis orals com
de testimonis escrits.
Particularment, però, penso que
les llegendes, veient el gran recull que Miquel Martín n’ha fet, no han passat
de moda, no com a mínim per segons qui. Em quedo tranquil.la pensant que tota
aquella gent a qui Martín ha escoltat transmetran les llegendes als seus fills
i que tot això no es perdrà però...si es perd, tindrem gràcies a edicions
Sidillà un testimoni escrit de les llegendes més conegudes de la Costa Brava.
Pel que fa al fet de si es tracta
o no de literatura, no sóc ningú per jutjar-ho però sí per opinar i exposar que
amb la lectura d’aquest llibre he trobat tots els components que trobo en una novel.la
o, millor dit, he trobat petites novel.les d’humor, històriques, d’aventures,
fantàstiques i mitològiques, relacionades amb el món de la natura, de caire
costumista...
Si teniu ganes de saber com uns corallers de Begur que anaven a buscar corall
a Cap Verd curen els ulls malalts d’un nadiu amb allioli, o bé la llegenda que
explica que la ciutat d’Empúries queda soterrada sota el mar i que, qui es
banya en aquelles aigües i es punxa, que no es pensi que es una garoina sinó
que és l’agulla del campanar...si voleu saber coses sobre la vida dels americanos , si voleu saber on s’amaga
un tresor a Pals, o perquè per Sant Pere l’aigua de mar és més salada o bé
perquè només la gent de Cadaqués amb un mirall ovalat pot escoltar la lluna...no
us podeu perdre la lectura de Llegendes
de mar de la Costa Brava,
un gran llibre que, segur, no passarà mai de moda.
Marta
Rocafort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada