Títol: Las leyes de la frontera
Autor: Javier Cercas
Editorial: Grijalbo
PVP:21.90
Las leyes de la frontera és
la crònica d’un lloc, d’una època i d’un
ambient, la Girona
de finals dels 70 i l’ambient dels habitants dels albergs i del assidus als
barris marginals d’aquell temps retratat a partir de la vida d’un d’ells, “el
Charco”, un famós delinqüent juvenil. Ignacio Cañas, l’altre protagonista de la
històra, no pertany a aquesta banda de la frontera ni a l’ambient del barri xino de Girona. Viu a prop però a la
vegada molt lluny. Ha de creuar el Ter i l’Onyar per arribar on hi ha els
albergs, ha de creuar una frontera per
intentar trobar per fi el seu lloc, un lloc que ell creu que el convertirà en
una altra persona. Això és el que fa Ignacio Cañas quan a l’escola és
maltractat pels seus companys de classe. Quan per casualitat coneix el Charco i
la Tere en una
sala de jocs i el conviden a tornar-se a trobar a La Font, un bar del barri xino, hi va. I ho fa per fugir d’un
ambient que el té totalment anul.lat com a persona i perquè creu que en aquest
nou ambient podrà ser algú, algú diferent, algú important de la mateixa manera
que passa a la sèrie de moda d’aquella època, la frontera azul, a on tots els que travessaven el riu Liang Shan
Po perquè anaven contra les ordres de l’opressor de la Xina a l’Edat Mitjana,
acabaven essent bandolers honrats. Era una sèrie semblant a Robin Hood però
ambientada a la Xina. Ignacio
Cañas pensa això: que vol ser dels dolents per arribar a ser bo, que vol travessar
la frontera i saltar d’ambient per fugir del que té i que no li agrada.
És d’aquesta manera que s’involucra
en la banda de “el Charco” una banda de delinqüents que es dediquen a robar
primer xalets, cotxes, benzineres i acaben robant bancs.
Las leyes de la frontera és un entrevista constant entre un
escriptor a qui li encarreguen d’escriure la vida d’aquest delinqüent, la fama
del qual ha arribat molt lluny, i la gent amb qui va tenir relació trenta anys
enrere. És a través de les entrevistes que anem descobrint com és i en què es
convertirà el triangle que formen el Charco, la Tere i l’Ignacio Cañas, anomenat “el Gafitas”.
Una història de traïcions, de
perseguir la veritat, de conèixer o no les persones, de com allà on es neix
marca per sempre el futur de cadascú, de com hi ha fronteres que segons qui no
pot travessar...”El Charco” es debat contínuament entre la seva persona i el seu
propi personatge, acaba en una eterna confusió fins que el personatge que ell
mateix ha creat l’acaba devorant. La
Tere intenta fugir iniciant estudis de gran però acaba
fracassant retornant sempre a allà d’on vé. “El Gafitas” acaba “triomfant” a la
vida convertint-se en un bon advocat, però no assoleix en cap cas cap triomf
personal: la seva obsessió per la vida del “Charco” l’acaba consumint com també
ho fa el seu amor per la Tere. Ell
no pertany a l’altra banda de la frontera
azul i això fa que no pugui entendre al llarg de la seva vida els habitants
de l’altre costat.
Javier Cercas ens obsequia amb
una prosa intel.ligent, amb una estructuració dels fets i dels personatges que
fa que no poguem deixar el fil de la lectura en cap moment, amb la construcció
indirecte d’uns diàlegs brillant i amb una tensió per saber el final que és del
tot elogiable. Una meravella d’història.
Marta Rocafort
