Títol: El llenguatge secret de
les flors
Autora:Vanessa Diffenbaugh
Editorial: Edicions 62
PVP:18.50
Tal com diu a la portada: “Estic sola com la rosa blanca. Com
l’espígol desconfio. La meva veu són les flors” El llenguatge secret de les
flors és una història sobre els nostres racons secrets més profunds que
podem fer canviar gràcies al llenguatge de les flors.
Es tracta de la primera novel.la
de Vanessa Diffenbaugh, una autora que s’ha inspirat en la seva vida com a mare
adoptiva per escriure aquesta història plena de sentiments vinculats en la
relació i el vincle entre una mare i una filla
La Victòria, la protagonista
d’aquesta història, ha estat en 32 cases d’acollida diferents quan prova, als
seus deu anys i com a última oportunitat, viure amb l’Elisabeth, amb qui es
pensa que durarà poc però amb qui acaba creant un vincle que la unirà a ella
per sempre. L’Elisabeth és diferent de la resta de famílies que l’han acollit: està
sola com la Victòria
i necessita crear una família amb ella després d’haver trencat la relació amb
la serva germana i el seu nebot, amb qui no es parlen. La Victòria se sent, per
primer cop a la seva vida, respectada i estimada tal com és. En negar-se a anar
a l’escola, on sempre que ho ha provat ha estat víctima de burles en ser una
nena diferent, estranya i solitària, l’Elisabeth decideix educar-la a casa seva
i li ensenya el que ajudarà la
Victòria en fer-se gran a trobar el seu propi camí: el
llenguatge secret de les flors.
Cada flor, segons alguns
diccionaris de l’època victoriana del segle XIX, té un significat diferent, un
significat que pot fer canviar el curs de la vida de les persones. La Victòria té un do per
encertar-ho i acaba ajudant, quan munta la seva pròpia empresa, a molta gent en
aconsellar-los-hi les flors que necessiten...ajuda a tothom excepte a ella
mateixa
La seva infantesa ha estat molt
dura i l’abandonament per part de la seva mare una marca que costarà que
s’esborri...fins que ella esdevé mare. És precisament llavors quan tornen les
pors, quan tot s’ensorra, quan no es creu capaç de fer-ho correctament perquè
pensa que, en ser abandonada ella, no tindrà la capacitat de cuidar ningú...
De fet, el llibre intercala dues
èpoques: la Victòria
de deu anys en la seva relació particular amb l’Elisabeth i la Victòria de gran, quan
als 18 anys s’ha d’espavilar definitivament, trobar una feina i afrontar la
vida tota sola sense la tutoria de la Meredith, la seva assistent social.
Acaba fugint de tothom. Té una
naturalesa que fa que, a consciència o no, acabi abandonant tot allò que ella
creu que no li pertany perquè no s’ho mereix: la seva mare adoptiva quan està a
punt d’aconseguir tenir una família, el seu xicot quan estan a punt d’anar a viure
junts i formar una família i la seva filla amb qui té l’oportunitat de formar-ne
una altra...Es culpa a ella mateixa del seu propi abandonament
El concepte de família i la Victòria estan renyits...creu
fermament que no li pertoca tenir-ne cap perquè no n’ha tingut cap de petita.
Només és feliç descobrint el lleguatge de les flors i podent fer feliç a la
resta de la humanitat mentre ella es va castigant en solitari.
Però això canviarà quan
descobreix que la molsa amb què embolcalla la seva filla en abandonar-la
significa amor maternal però també descobreix que la molsa no té arrels de la
mateixa manera que ella no ha tingut amor maternal i que ella pot fer
exactament com la molsa: que del seu ésser broti un amor espontàniament i del no res de la mateixa
manera que brota la molsa sense arrels. És el llenguatge, doncs, de les flors,
el que fa que finalment la
Victòria obri els ulls i comenci a deixar de fugir dels qui
l’estimen i dels qui s’estima, regalant-nos a nosaltres, els lectors, un
meravellós diccionari del llenguatge de les flors perquè, si s’escau, apliquem
a les nostre vides.
Marta
Rocafort
