El prisionero del cielo, nou llibre de Carlos Ruiz Zafón i nou èxit de vendes

Títol: El Prisionero del cielo

Autor: Carlos Ruiz Zafón

Editorial: Planeta

PVP: 22.90

Després de quasi deu anys de la publicació de L’ombra del vent i de tres de la publicació de El joc de l’àngel,  arriba una tercera entrega del que Carlos Ruiz Zafón ha batejat com “l’univers literari del Cementiri dels llibres oblidats”. Tots tres llibres es poden llegir en diferent ordre al de la seva publicació perquè cadascun ens narra una aventura diferent on persontages, llocs i trames argumentals queden connectades de diferent manera en totes tres obres.

En aquest cas, per exemple, tornem a viure una aventura amb Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres, els protagonistes de L’ombra del vent però també amb David Martín, el jove escriptor de El joc de l’àngel. La hitòria se situa a la Barcelona de l’any 1957 a la llibreria de Sempere i fills quan reben una visita d’un personatge terrorífic que farà que arrenqui una història tenebrosa a la Barcelona dels escriptors maleïts i del Cementiri dels llibres oblidats que el lector ja no podrà abandonar. Zafón aconsegueix des de les primeres pàgines que no poguem parar de llegir aquesta trepidant història –amb un flashback important que retrocedeix al primers anys del final de la guerra civil, cabdal per poder entendre la resta de la història. En aquest cas, el flashback se situa a la presó del castell de Monjuïc on un personatge amic del policia Fumero, en Mauricio Valls, ocuparà ara el lloc del dolent de la pel.lícula, un  franquista corrupte que dirigeix de manera fraudulenta aquesta presó.

La barreja de misteri, l’ambientació a la Barcelona de la postguerra, una història d’amor, i una bona dosi d’humor negre personatlitzat i protagonitzat a través de la ja entranyable figura d’en Fermín Romero de Torres fa que trobem tots els aspectes perquè un llibre ens pugui atrapar. El que Ruiz Zafón molt hàbilment fa, però, és deixar alguns caps per lligar, alguns misteris a l’aire que potser podran o no donar  peu a un altre llibre d’aquestes característiques. Això fa que quan acabem la lectura ens quedem amb un regust agredolç i amb moltes ganes de poder fruir en aquest mateix volum d’unes quantes pàgines més...

Queden per resoldre uns quants fils que afecten el desenllaç de la història del personatge tenebrós que entra a la llibreria, o saber perquè Mauricio Valls a partir de 1944 segueix essent un il.lustre del franquisme però no apareix en cap fotografia, què se’n fa del botí robat pel company de cel.la d’en Fermín, qui es farà càrrec del Cementiri dels llibres oblidats un cop desaparegui l’Isaac Monfort...per citar-vos algunes anècdotes.

En definitiva, el que queda clar és que Ruiz Zafón ha encertat de ple –i ho demostra el seu gran èxit de vendes de tots els títols publicats per ell- en crear uns bestsellers que ja ho són abans de sortir al mercat.

Bona lectura!

                                                                                     Marta Rocafort

La nevada del cucut, de Blanca Busquets, merescut premi llibreter 2011

Hi ha llibres per passar l’estona, hi ha llibres que fan pensar i hi ha llibres que  t’emocionen tant que, després de llegir-los, els seus personatges, els seus paisatges, els seus fets, perduren arrelats a la nostra memòria al llarg de molt de temps.

Acabo de llegir el guanyador d’enguany del premi llibreter La nevada del cucut, de Blanca Busquets, i sé que es convertirà en aquest últim tipus de llibre.

Quan el cucut encara no canta, vol dir que encara ha d’arribar l’última nevada. Heus aquí el perquè del títol d’aquesta novel.la, una novel.la situada al poble de la Carena, al Pirineu, en un paisatge salvatge i feréstec com algun dels seus personatges, uns personatges de ben segur marcats pel lloc tancat on viuen, on els odis perduren més al llarg del temps, on els secrets es guarden durant molt de temps, on la veritat de tot plegat no es fàcil d’esbrinar...

Les històries de les dues protagonistes, dues dones de dues èpoques diferents, s’entrellacen en la narració. La Tònia, la protagonista de la història més antiga, i la Laia, la protagonista de la història situada a l’època actual, un segle més tard. Amb tot, moltes coses no canvien a la Carena i totes dues patiran les conseqüències de ser diferents de la resta, totes dues necessitaran l’escriptura per poder abocar sentiments i secrets que no poden explicar, totes dues patiran un amor secret, totes dues seran les úniques que sabran llegir les ànimes de les persones com també seran les úniques que sabran llegir les ànimes dels quadres que pinten els seus enamorats. Només elles hi veuen formes i paisatges, on la resta de gent hi veu només taques.

La manera com van confluint i connectant aquestes dues vides marcades per un segle de distància i com l’autora ens ho narra no deixa de ser una meravella que manté el lector atent a cada paraula. Ni una de més, les justes per captar tot el que passa, uns fets amb moltes referències a obres com Solitud de Víctor Català i com els Drames rurals. Totes dues protagonistes han begut de la font d’aquesta autora per escriure tot el que saben. De fet trobem molts punts en comú  entre els llibres de Víctor Català i el llibre que nosaltres mateixos estem llegint, que no deixen de ser dos llibres, els que escriuen precisament la Tònia i la Lali: l’expressió de  la literatura dins la literatura, un  joc d’encaixos i de nivells i de profunditats que també poden tenir els quadres, que també pot tenir tot tipus d’art.

                                                                                     Marta Rocafort

Taller "Comunicar i convèncer: Com parlar en públic"

Taller de "Com parlar en públic: comunicar i convèncer"
a càrrec de la periodista Mercè Roura
Inscripcions: fins al 12 de novembre a la Llibreria el Faristol
Preu: 75 euros
Inici curs: cada dijous a partir del 17 de novembre
Durada: 5 sessions de 7 a 9 del vespre

TEMARI:
1.Presentació i objectius
Actitud i característiques del bon comunicador (com és, què fa, qualitats, aptituds...)
Preparació exercici

2. La veu. Una de les principals eines
Prejecció i exercicis: to i respiració

3. Llenguatge no verbal/actitud
-gestualitat del rostre
-gestualitats del cos, posició del cos...

4. Articular el discrus/relació amb el nostre públic
Com captar l'atenció i mantenir-la(sentit de l'humor, intriga...)
Com iniciar el discurs
Com ha de ser el discurs (adaptació a l'audiència, tipus de lèxic, construccions sintàctiques i registre)

5. Pràctiques

Jo confesso. Un gran llibre d'un gegant de la nostra literatura: Jaume Cabré

Títol: Jo confesso

Autor: Jaume Cabré

Editorial: Proa

PVP: 26.90

Jo confesso és una de les novel.les més complexes i absolutament genials que he tingut el plaer de llegir últimament.

Adrià Ardèvol fa una confessió, al final dels seus dies, a la Sara, una confessió per tal que aquest text, que escriu quan ella ja no hi és,  serveixi per preservar el record de la seva estimada  i també perquè ell necessita  marxar en pau, abans la memòria no el traeixi,  i repassar tots els fets de la seva vida confessant tot el que no ha tingut temps d’explicar-li. Adrià Ardèvol es creu culpable de moltes coses, es creu culpable fins i tot de tots els pecats que ha comès la humanitat i s’acaba dedicant a estudiar la Història de les Idees per veure si, amb això, arriba a comprendre el mal, un mal que no ha entès ni de petit, un mal que l’ha envoltat tota la seva vida, un mal, en definitiva, que el fa sertir culpable absolutament de tot quan ell no és culpable de res, només és una víctima de tot plegat

L’Adrià també es creu culpable d’haver nascut en la seva família, una família equivocada on segons ell hi va anar a petar per error. .Fill únic de Fèlix Ardèvol i Carme Bosch, no se sent mai estimat per uns pares freds i calculadors, en una casa on la seva única companyia és la dels amics que ell s’inventa i que l’acompanyaran i l’aconsellaran al llarg de tota la vida: el sheriff Carson i l’Àguila Negra Un món imaginari que s’ha hagut de crear per tirar endavant, per poder parlar amb algú, en un món, un despatx i una botiga d’antiguitats on passa sempre desaparcebut però on acaba descobrint molts misteris amb l’ajuda dels seus únics i bons dos amics inventats. Per els seus pares, ell ha de ser el millor, ha d’aconseguir parlar deu llengües, ha de ser un violinista excel.lent...i l’Adrià  ho acaba aconseguint per veure si així rep una mica d’atenció i estimació per part de la seva família, una estimació que trobarà només al costat d’en Bernat, el seu únic i millor amic, i la Sara, la seva estimada.

Adrià Ardèvol representa que escriu les seves memòries al final dels seus dies,  just quan encara té memòria per fer-ho. Jo confesso és  justament el resultat de l’última obra de l’Adrià Ardèvol, però no es tracta ni molt menys d’unes memòries lineals en el temps. S’acaba convertint en un encaix de personatges, llocs i moments que van sorgint i acoplant-se de manera desordenada però entenedora formant una xarxa que abarca des de l’època medieval fins a la segona guerra mundial i l’extermini jueu per part dels nazis. Tot plegat, acompanpanyat per molts objectes que acaben esdevenint símbols de connexió entre els diferents fets que se’ns narren: una medalla Sant Maria de Pàrdac, un quadre de l’artista Urgell de Santa Mara de Gerri, un tovalló de quadres blancs i blaus.i el més important i al voltant del qual giren totes i cadascuna de les històries que se’ns expliquen: un stronioni, un violí del segle XVIII. En definitiva, no deixa de voler demostrar que la història dels objectes és la nostra història. Adrià Ardèvol acaba entenent l’obsessió del seu pare per les antiguitats tot i que no comparteix en absolut que aquest arribi  a usar els mètodes més bruts per adquirir qualsevol objecte. Ell no pot rectificar tot el mal que ha fet el seu pare però ho pot pal.liar i ho intentarà al final de la seva vida. per estar també en pau amb la seva estimada Sara, una  dibuixant jueva que li deixa dos paisatges abans de morir:el paisatge de Tona, el paradís perdut on l’Adrià passava els estius en companyia dels cosins i els tiets (mite de la felicitat de la seva infantesa)  i un paisatge on hi han dibuixades les runes de Sant Pere del Burgal, un monestir medieval que, sense saber-ho ell, formarà part de la seva vida.

La dualitat bé-mal surt al llarg de tot el llibre, una dualitat en què també es debat el protagonista. El mal surt reflectit en totes i cadascuna de les  històries: el  nazisme i la inquisició en la persecució dels jueus, l’enveja, l’orgull, l’avarícia, la traïció, l’engany, la mentida... Un mal que atraparà Adrià Ardèvol en un final que ja està generant diverses interpretacions entre els lectors. En definitiva, una immensa obra d’un gegant de la literatura del nostre país: Jaume Cabré

                                                                                                          Marta Rocafort