Títol: Sis nits d’agost
Autor: Jordi Lara
Editorial: Edicions de 1984
PVP:18,00
Sis nits d’agost de Jordi Lara m’ha colpit
profundament. Sóc d’una generació que va sentir parlar de Xirinacs com a figura
política però sobretot com a un idealista que lluitava per reivindicar tot allò
que creia necessari amb actes que no deixaven indiferent a ningú: vagues de
fam, proclames a favor d’ETA, plantades a la plaça de Sant Jaume per demanar, a
través de tota una filosofia de vida, l’alliberament dels Països Catalans de
l’esclavitud amb Espanya i França... Era un visionari de tot. Com deia un amic
seu proper, quan nosaltres hi anem , ell ja en torna. I així ho demostren
frases seves com aquesta que el grup de folk Esquirols va fer servir per a una
de les seves cançons. Una frase que fa pensar, que no s’entén amb una primera
lectura: Cal lluitar contra el fort quan
siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts
Hagués estat absurt i redundant intentar fer el que ja
existia, una biografia de Xirinacs, una extensa obra de més de vuit-centes
pàgines escrita per Lluís Busquets i publicada l’any 2017 Xirinacs, el profetisme radical i noviolent. Per tant, Jordi
Lara el que ha volgut fer és una
aproximació a diferents aspectes de la
figura de Xirinacs que acaben confluint; d’aquesta manera podem classificar Sis nits d’agost com a llibre biogràfic,
d’investigació, periodístic però escrit des d’un punt que fa que el poguem
llegir com a una novel.la. Lara , on no pot arribar en l’aclariment de segons quins
fets de la mort de Xirinacs, hi arriba amb la imaginació i fa realment una
descripció inventada però que hagués pogut ser real del la mort volguda,
triada, natural, decidida que el filòsof escull per acabar una vida morint com
ha viscut, en la reivindicació però des de la pau, una mort mística per a un
místic, un pensador que es va avançar al que passa just quan Lara escriu el
llibre, en ple procés. Volia despertar un poble que creia adormit i en certa
manera ho aconsegueix uns quants anys més tard. La seva tossuderia, doncs, hem de pensar que
no va ser en va. Tal com diu el llibre referint-se a amics propers de Xirinacs
“ Per a tantes persones
com la Cesca o en Josep Maria, que havien alimentat des de sempre i contra tot
desencís un sentit de país, el procés iniciat el 2012 els havia ensopegat als
llimbs; s’havien avesat a anehlar la independència des d’un cert abandonament líric
i fraternal de quatre escollits, com un amor impossible que conforta amb la
il.lusió de l’amor però que mai no s’erosiona amb les servituds d’un amor
possible, i un bon dia van descobrir que algú havia parat les platges d’Ítaca
pels carrers de Barcelona, per on caminaven, en lloc de dues-centes, dos
milions de persones”
Penso fermament que és una lectura necessària per
aproximar-se a la figura de Xirinacs però també per gaudir d’un llibre
profundament ben escrit, amb un llenguatge curós i amb unes expressions que
ratllen la poesia i que fan que el lector s’emocioni amb les gestes, per a mi,
d’un home d’una gran valentia i d’un coratge extraordinaris i, potser per això,
poc comprès per un poble que encara continua adormit.
Marta
Rocafort
