Títol: Disset pianos

Autor: Ramon Solsona

Editorial : Proa

PVP: 19,50

Quan en Péter, un restaurador de pianos romanès, mor de manera sobtada, demana a la seva parella, la Mei, que no malvengui els pianos que li queden a la botiga. És d’aquesta  manera que la Mei, treballadora d’una agència de viatges,  intenta mantenir la promesa que ha fet al seu marit  sense tenir ni idea ni de pianos, ni de preus, ni de com portava en Péter el negoci. Enmig de tot plegat, troba suport en tota una sèrie de personatges del barri on hi ha la botiga i d’altres que es presenten allà, que s’acaben convertint en la seva família, una família que l’ajuda a tirar  endavant  amb la venda, exactament  de disset pianos. No cal dir que la nota d’humor la donen tota una colla d’avis que passen els dies asseguts a la tapisseria de davant de la botiga de pianos, intentant de totes totes formar part també de la nova família de la Mei

Però no tot s’acaba quan aconsegueix el seu objectiu. La segona part del llibre passa a Bucarest on la Mei va a portar les cendres d’en Péter. Allà descobrirà una nova realitat que li farà obrir els ulls i veure les coses i al mateix Péter de manera molt diferent.Als seus, però, a prop de 60 anys, aquest viatge fa que la Mei faci un gir a la seva vida de 180 graus

Ramon Solsona que ha intercalat al llarg de tota la novel.la un poema d’un autor censurat romanès, Dumitru Costadinescu, Cartes d’amor a un piano robat ,aconsegueix arrodonir ambdues parts de l’obra i el poemari amb una subtilesa i una finor espectacular que donaran un final del tot coherent  amb l’evolució que ha patit el personatge principal de la novel.la, la Mei

Com sempre, Solsona es confirma con un autor que no deixa de sorprendre pel to variat de totes les seves novel.les que ningú pot dir que no tinguin una gran originalitat i una cura de l’estil i el llenguatge i el flux narratiu que no sempre es troba en tot el que es publica.

                                                                  Marta Rocafort