Un amor, merescut premi Nadal 2018

Títol: Un amor

Premi Nadal 2018

Autor: Alejandro Palomas

Editorial: Columna

PVP: 20,50

Començo la lectura del llibre Un amor d’Alejandro Palomas, premi Nadal 2018, sense saber que els personatges que formen aquest univers tan particular ja havien sortit en les novel.les anteriors d’ell, Un gos i Una mare. L’Amàlia, una mare molt particular que no només ho és per ser albina sinó per tot el sentit de l’humor que desprèn a cada comentari i l’actitud que pren davant la vida, arriba tard al casament de la seva filla mitjana, l’Emma. A través de mentides construïdes per protegir els seus fills, l’Amàlia s’inventa una excusa surrealista per justificar que apareix tard i sense arreglar al casament. El veritable motiu no se’ns revelarà fins al final del llibre quan el lector ja coneix tan els personatges que aquest secret (no només guardat per la mare per tal que el casament de la filla flueixi amb normalitat) sinó també pels altres, farà que es faci evident una gran veritat: que dir mentides o no dir tota la veritat cansa molt.

Amb tot, les mentides i les mitges veritats de tots els personatges es justifiquen senzillament per això, pel que dóna títol al llibre: per preservar un amor, un amor cap a una mare, un amor en majúscules, un amor cap a uns germans.

Si val la pensa mentir o dir mitges veritats per guardar i protegir aquest amor en una bombolla, ho descobrirem al llarg del llibre

Una història tendra que ens arribarà fins al cor i on el lector riurà de bon grat davant d’uns estirabots dels personatges que els converteixen en absolutament entranyables.

Estirabots que arriben a convertir-se en verdaders acudits.Aquí en teniu alguns exemples: no entendre perquè els castellers actuen sempre de dia si porten un casc per anar a la mina;que el facebook enlloc de ser una comunitat virtual sigui per a l’Amàlia una comunitat virtuosa i per tant conduïda per un col.lectiu de monges; que l’Amàlia entengui que la nòvia de l’Emma es diu no Magalí sinó Mariví i li acabi  preguntant com es viu a la Polinèssia...

Una història que a través d’arrencar somriures i del retrat d’una família molt paritcular , ens ensenya la gran veritat sobre el que hauria de ser el veritable amor, l’amor en majúscula, Un amor.

Bona lectura!

                             Marta Rocafort

La fugitiva, de Blanca Busquets. Una novel.la encadenada a Jardí a l'obaga

Títol:La fugitiva

Autora: Blanca Busquets

Editorial: Proa

PVP: 18,50

Acaba d’arribar a la llireria el nou llibre de la Blanca Busquets. No ho faig mai, però aparco el que estic llegint abans d’acabar-lo i començo la lectura de La fugitiva, la seva nova novel.la. Una setmaneta i, com sempr absorbida per l’argument, l’acabo. Al final del llibre hi trobo escrit això adreçat a tots nosaltres, una picada d’ullet de l’autora:

“Lector, lectora...Si has llegit Jardí a l’obaga, segur que La fugitiva t’ha fet gràcia. Si no l’has llegit, no passa res, espero que n’hagis gaudit igual”

I, és que a mesura que anava llegint La fugitiva, anava recordant personatges i llocs: el poble de la Carena, la casa de Can Torralba, l’Emili, la Mireia, l’Aniol... i anava recordant que ja ho havia llegit, i ho havia fet al llibre anterior de la Blanca Busquets, al Jardí a l’obaga

La fugitiva comença amb la història d’una senyora gran que rep visites de la seva néta, quasi l’única família amb qui es parla, al seu piset de Sarrià. Però a la protagonista, la Mireia, el lector que ha llegit Jardí a l’obaga ja la coneix. De fet, la reconeix al cap de poc, quan comença a parlar del seu marit, de l’Emili, i de qui podia haver estat el seu marit, l’Aniol, de la seva vida al petit poble de la Carena...la història en certa manera es repeteix ara des d’un punt de vista diferent, des del  punt de vista de la Mireia però a la vegada -cosa que he trobat del tot original-la història fa un tomb perquè la Mireia té una altra vida, una que no se’ns explica a Jardí a l’obaga, té una altra història per explicar, la història d’una fugitiva. És com si  La fugitiva comencés una narració volent-se encadenar a Jardí a l’obaga però després continués avançant tota sola esdevenint una novel.la totalment diferent on se’ns narra una vida marcada per una desgràcia que ha fet que la Mireia sigués com sigués i fes les coses que fes. Ella calla per no recordar i, aquest silenci, fa que els seus se n’allunyin pensant-se que és dolenta.

Fins que al final tot explota, tot s’allibera, tot surt i això fa que, amb la veritat a la llum, torni a haver-hi família, casa, amics...amb la veritat s’entén tot i arriba el perdó i arriba també una cosa semblant a la felicitat al final d’una vida que podria haver estat feliç però que, de vegades, es converteix en un infern.

Si voleu continuar sabent més coses dels personatges de Jardí a l’obaga, no us podeu perdre l’última novel.la de Blanca Busquets. De La fugitiva no en podreu fugir! Us atraparà fins al final!

                                  Marta Rocafort