Títol: El riu encès
Autor: Miquel Martín i Serra
Editorial: El cep i la nansa
PVP: 17
Feia molt de temps que l’esperava. Sabia que Miquel Martín
estava escrivint, revisant, reescrivint, llegint i rellegint i tornant a
escriure la seva nova novel.la. M’ho va dir ja fa uns quants anys. Finalment,
la gran notícia. El meu company de velles èpoques universitàries i estudiantils
a Girona ha trobat una editorial que li vol publicar la novel.la. Cosa difícil,
no cal dir-ho, si és que no guanyes algun premi, o tens contactes o ets famós.
Amb tot, però, no estem parlant d’un escriptor novell.
Martín porta més de vint anys escrivint.
Ha publicat sis llibres i col.labora assíduament en diferents mitjans
informatius.
Preàmbuls a banda, ja el tinc a les mans. Polit en una
setmana! El riu encès és tota una
senyora novel.la, molt més madura que les anteriors, molt més rodona, molt més emotiva,
amb uns personatges que se’t posen a dins i ja no se t’escapen.
Les tres parts del llibre les protagonitzen tres
personatges diferents amb un nexe que els uneix encara que ells no ho sàpiguen:
el buit que deixa la pèrdua d’un esser estimat. Aquest fet marcarà les seves
vides. No sabem si per això o per altres circumstàncies, les tres històries
aparentment sòltes acaben encaixant en un trencaclosques perfecte que fa que El riu encès es convertexi en una sola
història: la història d’un riu, el mateix que passa per Relleix -un poble a
prop de Camprodon- i per Girona, els dos llocs on s’ubiquen les tres històries.
El riu, com la vida mateixa, corre, corre cap avall i
s’emporta, envermellit amb el sol del capvespre, o es vol emportar, les
tristors que assolen als protagonistes. Potser, però , el riu no té prou força
i, aquesta soledat provocada per la mort del pare quan en Marçal era tot just
un nen, per l’abandó d’una mare malalta tot just quan la Natàlia era una nena i
per la mort d’un germà, són tristors que
el riu no pot arrossegar cap avall i que queden impregnades en les ànimes dels
protagonistes.
Amb tot, tots tres fugen corrent amunt en un intent
permanent de salvar les seves vides, en un intent d’agafar-se a qualsevol
branca per no ser xuclats i arrosegats per unes aigües enceses que aviat es
tornaran del tot fosques...
Si ho aconsegueixen o no, no ho revelarem. Us convidem a
llegir El riu encès, una novel.la que
amb un estil precís i una prosa ratllant
a lírica, ens transporta a unes vides que podrien ser les nostres.
Marta
Rocafort
Llibreria
El Faristol
