Títol: Els dies sense glòria
Autora: Sílvia Alcántara
Editorial: Edicions de 1984
PVP: 20.00
L’any 2009 Alcántara irromp al panorama
literari català amb l’exitosa novel.la, Olor de
Colònia. Més tard, torna a sorprendre amb La casa cantonera. Ara, després d’uns quants anys de silenci, treu
al mercat una novel.la intimista que sorprèn sobretot pel gran domini de la
prosa i del llenguatge.
A través de tota una vida, centrada en el
personatge de la Glòria,
la història transcorre entre l’any 1930 i l’any 2003. La vida de la
protagonista, marcada de petita per no tenir mare, i acollida per uns parents
llunyans que l’única cosa que fan és explotar-la en el negoci familiar i fer-la
servir de minyona, és una vida trista i fosca. Fins que coneix l’Enric, un noi
del mateix poble que viu sol amb la seva mare.
A diferència de la Glòria, l’Enric manté un
fort lligam amb la seva mare, la Miquela. Sempre han estat molt units i l’entrada
d’un nou membre a la família, el fet que l’Enric comenci a qüestionar el que
pensa la Miquela,
comença a canviar les coses.
Per altra banda, la Glòria que no ha tingut mai
mare, intenta encaixar com pot en aquest nucli tancat que representa la vida de la Miquela i l’Enric a casa
seva, a Cal Noi Xic. Però, el que semblava fins ara inamobible, evoluciona i l’Enric i la Glòria decideixen marxar
del poble i anar cap a ciutat. Ara és la Miquela, la que no hi encaixa…
Amb dos fills ja, l’Enric i la Glòria han de lluitar per
al seu negoci i procurar donar als fills
tot el que ells no han tingut: una oportunitat per a estudiar. Però les
coses, no sempre vénen com volem i han
d’afrontar que, tal i com han fet ells, els fills no sempre fan el que els
pares volen.
La rutina i els anys s’imposen en un
matrimoni que, des del dia que es van casar, tot i estimar-se, ha guardat un
secret i, els secrets i les mitges veritats, amb el temps es podreixen. No és
fins al final dels seus dies que explota tota la veritat, surt a la llum un
secret que ja no pot restar més temps tapat. Llavors s’entenen moltes coses,
llavors tot es veu més clar… o no. Ara, però, només queda perdonar. Però, el
perdó, si no vé de seguida, pot ser que no serveixi per a res.
Llavors és quan aquell secret que demanava
perdó i es podria, segueix en certa mesura marcant les seves vides. El perdó no
ha arribat a temps, la porta no s’ha obert del tot. El pes continua, i la vida,
i l’angoixa, i la rutina.
A vegades la solució per trobar la felicitat
és molt més fàcil que tot el que fem per tapar allò que creiem que si es
destapa ens la prendrà. Mirar als ulls i obrir el cor pot ser tan fàcil i tan
complicat a la vegada! I ho pot ser tan per als protagonistes d’aquesta
història com també per a molts de
nosaltres.
Els dies sense glòria ens ensenya a buscar la
felicitat, a continuar lluitant malgrat les adversitats de la vida però ens
ensenya, sobretot, que la història de la Glòria pot ser la història de les nostres pròpies
vides, pot ser o pot esdevenir una mica la història de tots.
Marta
Rocafort
