Títol:
Jardí a l’obaga
Autora:
Blanca Busquets
Editorial:
Proa
PVP:
18.50
Amb Jardí a l’obaga, la darrera novel.la de
Blanca Busquets, el lector fa un retorn al poble de La Carena, lloc on se situa La nevada del cucut, llibre amb què l’autora va
guanyar el premi llibreter l’any 2011.
Un
poble fictici inspirat amb Cantonigròs on l’Aniol, un masover, fa un repàs de
la seva vida des de la seva infantesa situada als inicis de la guerra civil
fins a quasi els nostres dies. Uns records que combina amb la descripció de tot
el que està passant en el present, un present en què se sent sol, únic
supervivent i únic vigilant de tots els secrets que amaga aquest petit poble.
Potser per això, decideix revelar tots aquests secrets a nosaltres, els
lectors…
L’Aniol
té un amor de joventut, la
Mireia, amb qui balla a l’envelat de la Festa Major. La Mireia, però, té les coses
molt clares i veu més futur triant l’Emili de Can Torralba, un estiuejant amb
la casa més gran del poble. El que no sap encara l’Aniol és que s’acabarà
convertint en el masover de la casa gran, des d’on seguirà de prop tot el que
passa en aquella casa, tot el que passa en aquell jardí, des d’on tindrà més a
prop la Mireia
de qui, malgrat haver-se casat amb la
Fina, seguirà eternament enamorat.
Però la Mireia ja no és aquella
noia de poble, s’ha convertit en una senyora de Barcelona que mig renega dels seus pares i
que parla en castellà als seus fills. L’Aniol quasi no la reconeix…Tan ell com
la seva dona tenen prohibit el pas a la casa gran. Més tard, hi poden entrar
però hi instal.len una campaneta perquè els amos sàpiguen que han entrat al
jardí i,al final, aquest jardí fosc i trist, fa un canvi amb els anys i acaba
obrint les portes a tothom. De la mateixa manera que aquest jardí a l’obaga
canvia al llarg del temps, també ho fan els membres de la família Torralba. La Sònia i en Jordi, els néts
de la Mireia,
retornen al cap de molts anys a la casa gran, que ha estat abandonada per un
secret i uns fets tràgics que han marcat la família. Però les noves generacions
volen obrir el jardí i la casa a la claror, a la llum, oblidar el passat però,
això sí, sense oblidar l’Aniol a qui tenen un gran respecte per tot el que ha
fet per la seva família…Ell, a qui la
Mireia no el tenia per a res, ara mereix el respecte dels seus
néts…és per això que l’Aniol s’aferra al record del seu amor de joventut fins
al final, pensant que potser ella també hagi canviat, pensant que potser amb la
vellesa hagi tornat a ser la
Mireia que era de jove…però els somnis no sempre
s’acompleixen..
La vida
a La Carena
marca, els records pesen, i el temps passa…Els anys desvetllen secrets amagats
però no tots…molts se n’aniran a la tomba amb l’Aniol quan ell ja no hi sigui.
Un llibre que cap lector oblidarà fàcilment. Bona lectura!
Marta
Rocafort
