Títol: L’altra
Autora: Marta Rojals
Editorial: La Magrana
PVP: 18.00
Ni l’arribo a posar a la
lleixa de la llibreria. El nou llibre de
la Marta Rojals
s’ha fet esperar però jo no esperaré ni un minut a començar-lo a llegir.
Tal i com em va pasar amb el
seu primer llibre Primavera, estiu, etc,
una lectura fresca, àgil em convida a devorar el llibre. Tot seguit, miro el
número de pàgines: no em durarà ni dues tardes seguides.
Efetivament, tot es
confirma: el llibre m’enganxa de bon començament i no puc parar de llegir.
El context i l’edat dels
protagonistes ratllen pràcticament el present, el moment que estem vivint. No
si és per això que els fets se’m fan encara més propers: la crisi econòmica del
moment en què vivim, la facilitat de la comunicació a través més de whatsups que de paraules, les noves
tecnologies, la precarietat d’una feina digna, un lloc on poder viure, la
dificultat en tot aquest entorn de prendre la decisió de tenir o no fills , el
desgast de les parelles que fa temps que conviuen…
L’Anna, la protagonista
principal de tota aquesta història, viu per oblidar, viu per tan sols tirar
endavant com pugui, viu per ordenar, calcular i classificar…mentre tot estigui
en equilibri no li passarà res. En Nel, la seva parella de fa anys, aconsegueix
mantenir l’equilibri de l’Anna o, si més no, ho intenta. L’Anna, senzillament,
s’hi ha habituat: és el que li ha tocat viure i amb qui li ha tocat viure i amb
qui, potser, podria tenir un fill. Però l’Anna, arran de tot el que ha viscut i
el que ha patit, s’amaga darrera una cuirassa, sempre callada, només escolta i
diu allò necessari, un glaçó de gel que, tammateix, s’està a punt de
desfer quan coneix en Teo, un veí de la
feina.
En Teo, més que una
aventura, serà un instrument que li servirà també per oblidar; oblidar la
monotonia amb en Nel, oblidar que fa una feina que no té res a veure amb el que
ha estudiat, oblidar que la seva parella no la valora , oblidar la relació que
ha tingut amb la seva mare, oblidar…és el que li cal per per sobreviure. Només això.
El que el lector, però, no
s’espera en absolut és el gir final dels aconteixements: el perquè l’Anna ha
usat en Teo per oblidar, el perquè l’Anna és així, estranya de mena, el perquè
a l’Anna li costa viure, perquè els “mai més” que l’Anna es proposa no arriben
mai a acomplir-se i llavors es converteix, en una mena de Dr Jekyll i Mister
Hyde en l’Anna-altra. De fet, l’altra, el pronom que dóna títol al llibre pot
ser també interpretat com l’altra vida que ella voldria haver tingut, l’altra
casa on hauria d’haver viscut, l’altra actitud que hauria d’haver pres, l’altra
feina que hauria d’haver fet. Pensant en l’altra sempre, ha de fugir i
convertir-se en l’Anna-altra per poder sobreviure.
Perquè la vida de l’Anna de
fet no és res més que ni fred, ni calor
ni dolor, frase amb què Rojals
acaba aquesta meravella de llibre.
Marta Rocafort
