Titol: La veritat sobre el cas Harry
Quebert
Autor: Joël Dicker
Editorial: La Campana
PVP: 22 euros
Joel
Dicker, un suís de vint-i-vuit anys, ja ha entusiasmat mig món amb la
publicació de la seva primera novel.la La
veritat sobre el cas Harry Quebert. De fet aquesta novel.la la va escriure,
per molt increïble que sembli, als vint-i-sis anys.
Amb més de sis-centes pàgines Dicker fa
una novel.la trepidant que en cap moment decau. No es tracta només, però, d’una
simple novel.la negra. Dicker fa, a la
vegada, un joc molt intel.ligent: a través dels dos personatges principals de
la història, dos escriptors, jugant contínuament amb el lector oferint
literatura dins de literatura. La seva novel.la no deixa de ser precisament la
novel.la definitiva que escriu Marcus Golman, un jove escriptor que, a la
vegada, s’emmiralla amb un amic i antic professor universitari, en Harry
Quebert, a l’hora també escriptor. Les vides de tots dos personatges són
paral.leles: homes solitaris, sense amics, a qui en un moment de les seves
vides els ha atrapat la fama i han pogut viure un gran èxit però que també han
tastat el fracàs. La vida real i la vida literària, el que ells mateixos
escriuen, es van solapant contínuament. El lector ha d’estar molt alerta sobre
què és real i què és ficció. Dicker ens vol fer entendre que la literatura no
deixa de ser un engany, per més semblança que pugui tenir amb la realitat.
Marcus Golman acut a ajudar al seu amic
Quebert quan aquest és acusat d’assassinat en aparèixer al seu jardí el cos de la Nora Kellerman , una
noia que a l’any 1975 va desaparèixer i amb la qual havia mantingut una relació
amorosa quan aquesta només tenia quinze anys, una relació amorosa secreta ja
que ell li doblava l’edat. Golman, que
està passant un moment de poca inspiració literària, decideix escriure un
llibre sobre els fets immiscint-se en la investigació. El que ell escriu és en
definitiva La veritat sobre el cas Harry Quebert però , a la vegada, aquest
llibre que pretén basar-se en fets reals ja que el que vol és demostrar científicament
la innocència del seu amic és el mateix , per això la coincidencia del titol,
que el que nosaltres con a lectors estem llegint: una novel.la d’intriga on tot
és inventat
Per tant jo definiría aquesa novel.la com
una novel.la negra que vol ser a la vegada una història d’amor, d’un amor
tèrbol i prohibit entre dues persones d’edats molt diferents però a la vegada és en definitiva una picada d’ullet a tots
els lectors advertint que qui mana en aquest joc és sempre l’escriptor que pot
fer anar per on vulgui al pobre lector. Això és el que fa Dicker amb el girs
inesperats que contínuament dónen els fets i amb una novel.la de la qual se’n
sentirà a parlar i molt. Feia molt de temps que no trobava una novel.la
d’entreteniment que a la vegada fos tan ben escrita estructuralment parlant i
tant intel.ligent.. Esperem que no sigui l’última. Recomanació obligada per a
tot tipus de lectors, sens dubte!
Marta
Rocafort
