Títol: Ara que estem junts
Autor: Roc Casagran
Editorial: Columna
PVP:16.95
Ara que estem junts, d’en Roc Casagran em crida l’atenció des del
prestatge de la llibreria perquè és d’en Roc i tot el que he llegit d’ell m’ha
agradat, per la meravellosa portada que hi figura, i perquè parla de l’època de l’esclat de la
guerra civil i del camp de refugiats d’Argelers, un tema que m’interessa. De
llibres sobre el camp d’Argelers n’hi ha molts, de llibres sobre la guerra
civil també i de llibres que ens parlin d’aquesta època a través dels ulls d’un
nen segur que també. A més a més, cal tenir en compte que Roc Casagran és un
escriptor jove i que, per tant, s’ha
hagut de transportar en el temps per entendre i intentar viure a través dels
seus personatges l’infern que va ser tot allò. Per tot plegat, crec fermament
que Roc Casagran ha esta molt valent d’escriure aquest llibre.
Ara que estem junts és, de fet, un monòleg interior, una mena de carta
d’en Tòfol al seu germà bessó Tian, una carta del germà animalot al germà
artista, una carta que acaba convertint el germà animalot en artista. En Tian
és el tranquil, el que llegeix ja de petit, el que treu bones notes, el que és
víctima de les mofes dels companys de l’escola. En Tòfol és l’animalot, el que
prefereix jugar que llegir, el que defensa el seu germà a l’escola, un heroi
per a la resta de nens... però en Tòfol estima i estimarà el seu germà per
sobre de tot.
Esclata
la guerra i com a rojos comença un exili cap a França, cap al camp d’Argelers. El
primer cop dur és que han de deixar en Tian, que està molt malalt, a casa dels
seus avis en un poble de l’Empordà. En Tian regala a en Tòfol, a l’animalot del
seu germà, un poema que en Tòfol guardarà com un tresor, un tresor que li
acabarà donant molt més del que ell es pensa, unes lletres que en Tòfol li
tornarà al cap dels anys en forma d’una llarguíssima carta, el seu regal. No
tot és ni blanc ni negre i en Tòfol, en absència del seu germà, guarda aquest
poema com si formes part d’ell mateix, de la mateixa manera que sempre ha
format part d’ell mateix el seu germà Tian. L’animalot comença així a ser una
mica artista.
Amb
el pare al front i en Tian amb els avis malalt, en Tòfol i la seva mare
embarassada, afrontaran com podran una experiència trista, dramàtica, desoladora
i crua. Gràcies, però, a la seva imaginació i a l’humor negre amb què en Tòfol ho afronta, aconsegueix que la seva
estada a Argelers sigui diferent. La barraca feta amb canyes és la seva “mansió”,
els vigilants del camp els seus “protectors”, el mar “la seva banyera” i la
sorra “un llit d’hotel”...La seva salvació serà dos cosins que coneix allà i la Maria,
“la Carbonet”, el seu amor de
Sabadell a qui retrobarà i ja mai més no deixarà escapar per més exili i per
més mar que s’hi posi entremig. La
Maria s’acaba quedant a Argelers i en Tòfol i la seva família
tenen més sort i poden emigrar cap a Mèxic. A la contraportada del llibre se’ns
diu que Ara que estem junts és també
una gran història d’amor. Jo diria més, el llibre són dues grans històries
d’amor en un període de desgràcia, la història d’amor cap a un germà i la
història d’amor cap a la Maria. Dues
històries lligades per aquest poema, un poema d’en Tian i que en Tòfol regala a
la Maria.
escrivint-li a la sorra d’Argelers abans de separar-se’n:
Ara que estem junts, encara/i que et puc
sentir l’olor/i el somriure de la pell/ protegint-me de la por
ara que estem junts, encara/que ens
escalfa el mateix foc,/ ens resguarda igual teulada/i compartim aquest lloc,
et prego que no m’oblidis/l’expressió de
la cara,/que visquis amb un somriure/la vida que mai no para...
I abraca’m fort, abraça’m fort,/ara que
estem junts, encara.
Les onades l’acaben esborrant i l’han engolit
però aquelles paraules se les ha guardades el mar i escoltant el mar, per més
terra que hi hagi entremig, la
Maria a Argelers i en Tòfol a Mèxic podran seguir estant
junts. Però la vida té moltes més sorpreses...descobriu com acaba aquesta història
a Ara que estem junts. Això si la
podeu acabar..A mi, amb els ull entelats, em va costar acabar de llegir-la. La
història d’Ara que estem junts m’ha
quedat atrapada ben endins.
Marta
Rocafort
