Títol: La drecera
Autor: Miquel Martín i Serra
Editorial: Edicions del
Periscopi
PVP: 17
De petits agafem moltes dreceres, dreceres que ens porten més
ràpid a llocs, dreceres que ens serveixen per fer les coses amb menys
consciència, més ràpides, menys rumiades, més improvisades...tirem pel dret
sense pensar gaire en les conseqüències de tot plegat perquè encara no en sabem
prou, perquè comencem a viure, perquè iniciem el camí que ens portarà ves a
saber a on, perquè només sabem que agafant la drecera arribarem més aviat allà
a on ens diuen els grans: fem el que ens
manen tan ràpid com podem per tenir temps per al que realment volem, pel que
realment vol el jove protagonista de la darrera novel.la de Miquel Martín: anar
a la cala, anar amb bicicleta, anar a jugar a balins, llegir a la cuina a la
vora del foc...
El que no sabem, però, de
petits, és que agafant la drecera deixem de viure i veure moltes coses, bones i
dolentes, deixem de veure part de la vida.
Quan al nen, veu narradora i
protagonista d’aquesta història, li desapareix de cop una drecera i comença a
entrendre tot el que això comporta, nota primer amb molta ràbia que ara ha de
fer el camí més llarg però a la vegada entén que, en fer-lo, triga més però hi
guanya molt: guanya aprendre a viure,
guanya aprendre a fer-se gran: per fi entén
que els canvis formaran part a partir d’ara de la seva existència.
La vida del protagonista,
fill de masovers, comença a despertar-se quan veu que els senyors no són tan
perfectes, que ser feliç pot ser una cosa tan senzilla com llegir, anar amb bicicleta,
fer un arròs en una cala o jugar a balins. Potser no li cal tot allò que
admirava dels fills dels amos, potser només li cal iniciar nous camins per
experimentar i acabar de convertir-se en ell mateix
Llegint La
drecera reviurem molts aspectes de la nostra pròpia història, reviurem
l’olor de la terra humida, el color del
capvespre, el gust de salabror del mar. Reviurem la flaire dels estius, una
flaire que no hauríem de deixar mai que agafés
cap drecera, una flaire que hauríem de portar amb nosaltres al llarg de
tot el nostre camí
Moltes vegades no cal que
passi res perquè una lectura flueixi i llisqui davant dels nostres ulls com una
fresca flaire d’un capvespre d’estiu
No deixeu de llegir La
drecera. Descobrireu una de les millors
veus de la nostra narrativa actual
Marta
Rocafort
Llibreria
El Faristol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada